DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARQUER m.
Conductor d'una barca petita de transport per trajecte curt; cast. barquero. Negun barcher o altre qui aport pedra o pedres en barches a la dita ciutat, doc. a. 1341 (BABL, xi, 424). Axí com de la barca qui està per passage de algun riu, que passa hom despuys pagat lo barquer, Curial, iii, 13. Mes ja per son passatge | l'aspriu barquer de l'Orcus de nou no l'admeté, Costa Trad. 201.
    Fon.: bəɾké (or., bal.); baɾké (occ.); baɾkéɾ (val.).
    Intens.: barqueret, barquerot.
    Etim.: derivat de barca.