Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  barraca
veure  barracà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARRACA f.
|| 1. imatge  Construcció rústica per aixoplugar-s'hi transitòriament persones o animals; cast. barraca, cabaña. Pero en les barraques que els hauien feytes, en algunes d'aqueles podien tirar pedres, Jaume I, Cròn., 100. Meseren foch a les baraques [sic], Desclot Cròn., c. 146. Vaérets tendes derrocar... e metre foch a barraques, Muntaner Cròn., c. 123. Per fer castell de sa xica barracha, Scachs d'amor. Barraques, naus, esberles de torre hi voleyaren, Atlàntida ix. a) topon. Barraca del lladre: dolmen existent prop d'Agullana (Empordà). Barraca d'En Daina: dolmen existent prop de Romanyà de la Selva (terme de Sta. Cristina d'Aro).
|| 2. Casa típica de València, de planta rectangular, amb les parets laterals de pocs pams d'alçada i amb la coberta de canyissos formant dos aiguavessos en angle molt agut; cast. barraca. Ja entren, ulls baixos, les fadrines | de les barraques més vehines, Llorente Versos, ii, 38.
|| 3. Fer barraca: posar-se un home assegut amb les cames eixancades, de manera que un infant es pugui posar entre les cames, i l'hi tanquin dedins amb els braços, per jugar-hi (Llofriu).
|| 4. Fer barraca els ulls: tancar-se de son (Manacor).
|| 5. Fer barraques el blat: haver-hi en un camp de blat espigues inclinades que s'estalonen amb altres d'inclinades en direcció contrària, formant com dos aiguavessos (Mall.).
|| 6. Mala barraca: dona que no porta res endreçat com cal (Llofriu).
Barraca d'Aigüesvives: topon., nom d'un llogaret del terme de Carcaixent (Val.).
    Loc.

Sense aca ni barraca: sense casa ni fogar (Cat.). I veient-la sense haca ni barraca, ...la vaig emparar, Oller Pap. 9.
    Cult. pop.
imatge  imatge  imatge  Les barraques que fan en el camp per soplujar-s'hi els treballadors o per estotjar-hi les eines, solen esser de pedra seca; també n'hi ha de llenya, cobertes de brossa; altres són una espècie de balmes excavades a un marge (Catalunya). A l'Empordà, al Penedès i a altres terres de vinya, hi ha barraques que són vertaderes casetes d'obra, amb porta i fins i tot amb una petita llar; però són més freqüents en les vinyes les barraques fetes de brancam muntat damunt pals ficats en terra. Les barraques de caçador se solen fer de brancam i brossa, amb fullaca i tot, i serveixen per amagar-s'hi els caçadors prop de l'abeurada o aveall on acudeixen els ocells (Cat., Bal.), En el Maestrat, es diu barraca de caçar tords un arbre voltat de paret i revestit de rama fins a terra, en el qual es fiquen les perxes amb espartons enviscats. Els pastors dels Pirineus també tenen barraques, que solen esser un petit aixopluc de pedra seca cobert de lloses i gleves, amb porta o sense, dins el qual el pastor té la llitera per passar les nits. Hi ha també la barraca de carboner, feta de troncs i branques, coberta de terra i càrritx (Empordà, Mallorca); la construeix el carboner devora la sitja, per dormir-hi a les nits mentres la sitja cou. A Mallorca també hi ha sa barraca de s'era, que és feta de branques de pi cobertes de sacs, o bé de parets de terra baixes i coberta amb una cuculla de palla; serveix per estar-hi a ombra els homes d'era el temps que no baten, i també per passar-hi les nits la temporada que dura la batuda. Són també construccions típiques de Mallorca i Menorca les barraques on s'alberguen els porcs, les ovelles i altre bestiar: la barraca de porcs de Mallorca és de pedres, coberta de volta, amb la cuculla de pedres i els vessants exteriors de terra; la barraca de bestiar de Menorca també és de pedra seca, de planta rodona o quadrangular, i està formada exteriorment per una sèrie de parets sobreposades, simulant diferents pisos que van minvant de diàmetre així com més amunt es fan, i a un costat sol tenir un pendent que passa tangent a les voreres de tots els pisos i serveix per a pujar còmodament fins al cim de la cúpula.La barraca valenciana, que no té el caràcter d' aixopluc transitori sinó de casa permanent, és de planta quadrangular, de parets baixes, amb coberta a dos aiguavessos en angle agut, amb portal i finestres rectangulars. Les parets són de toves fetes de fang i pallús, posades de pla unes sobre les altres; els murs no tenen fonaments, i es reforcen amb troncs de morera ficats en terra, que també contribueixen a sostenir la coberta. Damunt la paret va clavada la cadorsa, que és un tauló del qual parteixen cap amunt les costelles o bigues que sostenen l'envelat i que per l'altre cap amorren a la carena o anguilera, que és la biga que forma l'aresta d'intersecció dels dos aiguavessos de l'envelat. L'envelat és la coberta de la barraca, feta de canyissos, sobre els quals posen un cabiró per subjectar-los millor sobre les costelles; a cada pam i mig van col·locades horitzontalment sobre el canyís unes canyes que es diuen lliceres, travades amb una corda que es passa amb una agulla especial dita agulla barraquera. Les costelles de l'envelat descansen damunt unes perllongues que es diuen vents. La volada de l'envelat part damunt la cadorsa es diu barda o guirlanda. La part de mur anterior i posterior situada dins l'angle dels aiguavessos de l'envelat, és feta de lliceres o canyes tapades amb fang i clavades a uns travessers dits trencatous que van de la cadorsa a les costelles. Totes les parets de la barraca són emblanquinades. En l'interior la barraca es compon d'un passadís de tota la llargària, de l'estudi o dormitori principal, d'un o alguns quartos o dormitoris per a les fadrines, i de la cuina en la part posterior, on també hi ha una escala de fusta per pujar al pis o andana, que és el departament on guarden el gra i la fruita, on dormen els homes en l'hivern i on criaven els cucs de seda.
    Intens.:
Aum.: barracassa;—b) Dim.: barraqueta, barraquetxa, barraqueua, barraquiua, barracó, barracona;Pejor.: barracot, barracota.
    Etim.:
encara desconeguda amb certesa. Es possible que sia un derivat del pre-romà *barra, que significaria originàriament ‘construcció feta amb barres o branques’, o bé del llatí *barrum ‘fang’ (cfr. Wartburg FEW, i, 260; Corominas DECast, i, 407).

BARRACÀ m.
Cobertor de la taula on posen els morts (Llucmajor).—V. barragà.