Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barral
veure  2. barral
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARRAL m.
Recipient per a líquids, les formes i matèria del qual varien segons les comarques. Hodre d'oli, bot o barral, doc. a. 1249 (RLR, iv, 253). Si los romeus porten salses ni barrals plens de vi, Llull Cont. 113, 5. Era plena de fornells, de alembís e de barals [sic], Corbatxo 57. Les principals classes de barral són aquestes:
|| 1. imatge  Botella de vidre, d'alguns litres de cabuda, que sol esser forrada de palla, de canyes o verducs per estar més defensada contra els cops (Mall.); cast. barral, damajuana. Un barrall de vidre, doc. a. 1380 (Bol. Ac. B. L., vi, 471). Vn barral de vidre enserpellat de tenor de quatre quarters, doc. a. 1434 (Boll. Lul. iii, 286). Dos barrals de vidra: la un cubert de verga, laltre cubert de palla e de palma, doc. a. 1437 (Bol. Ac. B. L., xi, 154).
|| 2. imatge  Espècie de barrilet de forma llarguera, que en la part superior té un broc a cada banda i una ansa enmig, i serveix de depòsit d'aigua o de vi (Conflent, Cerdanya, Berga, Camprodon, Vic, Esterri, Sort, Senterada, Pobla de S.).
|| 3. Recipient de fusta, fet de dogues subjectades per cércols de ferro, amb dues anses o cornaleres i amb tapadora, en el centre de la qual hi ha un forat d'un pam o més de diàmetre, i serveix per a transportar oli, vi, fems, etc. (Gir., Vic, Pineda, Pla de Llobregat, Sitges, Ll., Bellpuig, Tàrrega, Camp de Tarr.). Un parell de barralls de portadora, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129).
|| 4. imatge  Espècie de càntir de terrissa negra, que no té brocs, sinó un coll i dues anses (Empordà, Olot).
|| 5. imatge  El càntir de forma més corrent, que consisteix en un recipient de terrissa que en la part superior té una ansa i dos brocs de diferent gruixa (Fraga); cast. botijo.
|| 6. Recipient de vidre, molt ample de panxa, amb un bequerull molt llarguer, per beure a galet (Tortosa, Calasseit, Morella, Benassal); cast. porrón.
|| 7. ant. Recipient de cuiro per a contenir líquids. Intravimus en lo celler dels cups e fonch atrobat un barral de cuyro, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 128).
|| 8. Mesura de líquids, l'equivalència de la qual varia segons les diferents formes de barrals que hem esmentades. En el Camp de Tarragona el barral de vi és una mesura equivalent a una quarta part de la càrrega. El barral de fusta per transportar oli conté de 30 a 35 litres (Matons Voc. oli). Item un carretell de fusta prima de tenó de un barral, Inv. Puig.
|| 9. Pot de vidre que serveix per tenir-hi confits; cast. confitera (Un Mall. Dicc.).
|| 10. Barral de cobilet: vas ample i rodó que acaba en un canó o coll llarg i prim, és de vidre o de metall i serveix per tenir licors en fresc (Ros Dicc.); cast. garrafa. Un cubilet ab son barral de coure, doc. val., a. 1653 (Arx. del Patriarca).
    Loc.
—a) Eixida de barral buit: dita desbaratada, que no ve a propòsit, que surt de la qüestió (Val.); cast. salida de pie de banco.—b) Estar com un barral entre dos pedres: veure's en una situació molt difícil (Val.).
    Fon.:
bəráɫ (pir-or., or., bal.); baráɫ (occ., val., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: barralàs, barralot (bal.);—b) Dim.: barralet, barraletxo, barraleu, barraliu, barraló, barralonet.
    Sinòn.:
|| 1: garrafa;— || 5: càntir, botitja;— || 6: porró, catalana.
    Etim.:
derivat d'un radical barr- que es troba també en barril i que és d'origen desconegut, possiblement gàl·lic (cf. Wartburg FEW, i, 331-332, i Corominas DECast, i, 411-412).

2. BARRAL
Llin. existent a Barc., Capellades, Gratallops, Igualada, Manresa, etc.—V. Barrau.
    Etim.:
del nom propi germ. Beroald.