Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barram
veure  2. barram
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARRAM m.
|| 1. a) Conjunt de les mandíbules amb les dents (Mall.). Un animalot molt gros... ab un barram d'aquí a allà, Penya Poes. 291.—b) Conjunt de les dents (Mall., Eiv.); cast. dentadura. Han trobat un barram postís, o en termes més fins, una dentadura artificial, Roq. 50.
|| 2. Rugositat de la mola que redueix el blat a farina (Mall.).
|| 3. Persona o animal molt menjador (Mallorca).
|| 4. Persona molt xerradora o que crida massa (Mall.); cast. bocachón, taravilla.
    Loc.
—a) Treure es barram: treure dents els infants (Mall.).—b) Posar bon barram: fer mala cara, mostrar irritació o disgust (Palma).—c) Girar es barram: pegar galtada forta (Mall.). No li vatx girà es barram per no embrutarme sa mà, Roq. 53.
    Fon.:
bərám (Mallorca, Eivissa).
    Etim.:
derivat de barra.

2. BARRAM f.
|| 1. Dona deshonesta, de mala vida (Barc., St. Vicenç dels H.).
|| 2. Multitud de gent baixa (Barc.).