DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARRANC m.
Depressió fonda produïda en la terra per les aigües corrents o de pluja; cast. barranco. Que't levàs del barranch hon eres cayguda, Canals Arra 150. Los grans barranchs foren carrera plana, Ausiàs March lxxv. Los quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa de alluvions de aygues eren enrunats e desfets, doc. a. 1450 (Arx. Gral. R. Val.).
    Refr.
—«Barranc excusa de vellesa» (Men.).
    Fon.: bəráŋk, bəráŋ (or.); baráŋ (occ.); baráŋk (val.); bəráŋk (bal.); bəráɲс (Palma, Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: barrancàs, barrancot (val., bal.);—b) Dim.: barranquet, barranquetxo, barranqueu (bal.), barranquiu (val.), barrancó, barrancot (or.), barrancusseu (val.).
    Etim.: d'un pre-romà *barranca, mat. sign., segons Wartburg, FEW, i, 261, i Meyer-Lübke REW, 3.a ed., 963a. Es probable que la terra originària d'aqueix mot sia la Península Ibèrica, d'on se seria estès a França (lyon. baranqua, languedoc. barenc, etc.) i als Alps orientals (obwald. vraunka, valses. baranka). (Vegeu Corominas DECast, i, 409-410). Segons Hubschmid (ELH, i, 45), barranc és derivat del pre-romà *barra.