DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARRAR v.
I. tr.
|| 1. Entravessar una barra darrera una porta o finestra per tancar-la en fort (Cat.); cast. barrear. Ells cuidant fer bé, tancaren e barraren bé les portes de la juheria, doc. a. 1391 (Villanueva Viage, ii, 180).
|| 2. Posar obstacles en una obertura per impedir el pas (Cat.); cast. cerrar. ¿Per que em barres lo portal?, Canigó i. Calli, sant cristià!—exclama la vella, barrantse 'ls llabis ab l'index dret, Oller Fig. pais. 25. Pedres caigudes dels cims que gairebé barren el pas, Butll. Exc. Bages, abril 1924.
|| 3. Travessar una superfície en línia recta (Cat.); cast. cruzar. La corretja del serró li barrava el pit, Oller Fig. pais. 12.
|| 4. Passar una ratlla damunt l'escrit per esborrar-lo (Cat.); cast. barrear.
II. intr. Cridar o cantar fort (Alg.); cast. berrear, vocear. Che ma vulgará pusá an prazó palche astic sempra barrant? Díghiri che no cant mes, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 316).
    Fon.: bərá (pir-or., or.); bará (occ.).
    Etim.: derivat de barra.