DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARRET m.
I. || 1. Peça de roba o d'altra matèria que s'adapta al cap per cobrir-lo i no té ventalla (val., bal.); cast. gorro, birrete. Un hom... vestit de vellut pelós carmesí... ab un barret vermell en lo cap, Metge Somni, i. Posí'm un gonet vermell... y vn barret de gironella, Cobles crich crach. Un barret de vellut de ripa de seda negre, Inv. Anfós V, 179. Caparons, berrets, e totes altres coses qui per sastre sia usitat tallar, Caps. sastres calçs. 1441. Sense capell ni barret continuen la dança, Rosselló Many. 107.
|| 2. (modernament) Capell, cobricap amb ventalla (Catalunya); cast. sombrero. La pluja tamborinejantli l'alt barret de xarol, Oller Fig. y pais. 69. Barret alt, barret de palla, barret de copa, etc. Barret de tres corns: capell que tenia la ventalla girada formant tres becs. Barret de bomba: el capell alt de gran cerimònia (Empordà). Barret de cop: cervellera, capell de joncs entreteixits per defensar el cap d'un infant contra cops i caigudes (Cat.). Barret de teula: capell gran de capellà (Cat.). Barret fort: el que té la cofa rodonenca í no és flexible.
|| 3. Imputació calumniosa (Mall., Men.); cast. sambenito. «Es barret que m'he comprat | és lleuger i bo de dur; | però es que m'has posat tu | és un poc massa sobrat» (cançó pop. de Campos).
II. || 1. Caramull, part d'un contingut que surt més amunt de les voreres del recipient que el conté (Men.). Acostumat an es plat d'oliaigo ab un bon barret de sopes, A Ruiz (Catalana, vi, 115).
|| 2. Peça de fusta que va clavada damunt l'extrem de la roda de proa d'una barca (Costa de Llevant, Mall.).
|| 3. a) Disc gruixut de fusta, que en la premsa d'oli va clavat davall la biga a l'endret de la pila de cofins, i és la peça que fa directament pressió sobre la pila (Selva del C., Montblanc).—b) Disc gruixut que va col·locat damunt el peu de la brisa en la premsa de vi, i és la peça que fa pressió directament sobre la brisa (Pla d'Urgell, Montblanc, Falset, Gandesa).—c) Barret del caragol: espècie de capell alt, de fusta o de llauna, que posen a la part més alta de la premsa perquè tapi l'extrem superior del caragol i el defensí de la pols (Freginals).
|| 4. Capa de pols d'ordi pastada amb terra, que cobreix el paller per defensar-lo de la pluja (Eiv.).
|| 5. L'extrem superior de la xemeneia (Cat.); cast. caballete.
|| 6.   Pa llarguer que té un crostó o elevació a cada cap i un enmig (Vilafr. del P., Igualada).
|| 7. El disc o casquet esfèric que forma la part superior i principal d'un bolet.
|| 8. Tros de vidre que envolta el broc gros del porró (Llofriu).
|| 9. Núvol que es posa al cim d'una muntanya i la tapa (Cat.).
|| 10. Barrets de capellà:—a) Planta de la família de les celastràcies: Evonymus europaea L. (Cat.); cast. bonetero. Es un arbust que es fa alt fins a tres metres; té les fulles ovals-lanceolades, agudes, denticulades; les flors petites, blanquinoses.—b) Planta de l'espècie Cotyledon umbilicus- Veneris (Masclans Pl. 57).
|| 11. Barret de ferro: capa d'òxid que cobreix alguns minerals o roques (Cat.)
|| 12. Barret de Sant Antoni: farciment que es fa de pa rallat, xulla i sobrassada capolada, alls capolats, tomàtiga, julivert, tarongí, moraduix, ous, sal picada i espícies (Mall.).
|| 13. Es barret de Sant Antoni: remei que s'intenta aplicar a tots els mals (Un Mall. Dicc.).
    Loc.—a) Esser petit com un barret: esser molt petit (Santanyí).—b) Anar barret en mà (Empordà), o barret en mà i peu enrera (Men.), o barret envant peu enrera (Mall.): anar amb molts de compliments i reverències. «No et penses t'hagen d'anar | barret envant, peu enrera; | jo me'n som per afluixar | de tu i de tots quants n'hi ha | qui governen a ca-teua» (cançó pop. Mall.).—c) Anar fora barret o anar barret alt: anar molt excitat (Mall.).—d) Diga-li barret, diga-li sombrero: ho diuen per significar que dues coses són iguals i no ofereixen la diferència que algú hi vol veure (Barc., Vallès, Empordà).—e) Anar com Sant Jaume de barrets: anar en desordre, no saber-se entendre (Llofriu).—f) Barret de rialles: persona informal, que no la poden pendre amb serietat (Ripoll, Empordà, Vic, Vallès, Barc., Valls, Tarr., Mall.). Tot un senyor notari..., que, mirat per dins, és un barret de rialles i una fàbrica de trampes i mentides, Ruyra Parada 146. També es diu barret d'escórrer guixes (Valls).—g) Omplir un barret de rialles: riure molt (Palma).—h) No cabre en el barret (una cosa): no esser comprensible o no agradar. «Això no em quep en es barret»: això no ho puc comprendre (Llofriu). «No em cabrà mai davall es meu barret»: ho diuen d'una persona que avorreixen (Manacor).—i) Tirar el barret al foc: irritar-se molt per una contrarietat invencible. «¡Quina pedregada! N'hi ha per tirar el barret al foc!» (Pineda, Llofriu). «Això, n'hi ha per tirar es barret a's foc i deixar-lo cremar» (Mall., Men.).—j) Ca, barret!: ho diuen per negar fe o assentiment a una cosa (Cat., Mall.).—l) Tindre més caps que barrets: estar ocupat o preocupat per molts d'assumptes plegats (val.).
    Refr.—a) «En temps de fred, val més una gorra que un barret» (Empordà).—b) «Cap sense barret, tothom hi té dret» (Menorca).—c) «Lo mateix és barret blanc que blanc barret» (Val.).—d) «Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret» (Mall., Men.).—e) «Tants de caps, tants de barrets»: ho diuen de les opinions molt dividides.—f) «On hi ha barrets, no hi campen caputxes» (Cat.): vol dir que els homes són primer que les dones, o els superiors primer que els inferiors.—g) «Gent de poblet, gent de barret».—h) «Petit home, gros barret»: ho diuen d'una cosa que té les parts de grossària desproporcionada (Llofriu).
    Fon.: bərέt (pir-or., or., Alaró, Binissalem, Maó); barét (occ., val.); bərə́t (mall., eiv., Ciutadella).
    Intens.:—a) Aum.: barretàs, barretarro, barretot;—b) Dim.: barretet, barretetxo, barreteu, barretí, barretó.
    Etim.: derivat del llatí birrus, ‘capeta amb capulla’. En català antic, barret tenia el significat I || 1, que es conserva encara a les Balears; el I || 2 ja és una extensió de significat que s'ha fet en el català continental.