Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  barri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARRI m.
|| 1. ant. Conjunt de cases situat fora dels murs d'una ciutat o vila; cast. suburbio. E nos deyem quel decret deya quels suburbis de la vila eren vila, perque nos los podiem metre tambe en la Rexaca e en la orta que eren dins los suburbis, con fariem en la vila, car ab la vila se tenien e de la vila eren: e que nos los podiem getar de la vila e metre en la Rexaca, que era barri de la ciutat, Jaume I, Cròn. 447. No curaren d'àls, sino de barrejar lo dit barri e robar, Pere IV, Cròn. 201.
|| 2. Conjunt de cases i carrers que forma una de les parts en què es divideix una ciutat o vila; cast. barrio. Si en los dits barris a ells assignadors haurà algunes cases ja fetes, doc. a. 1413 (Villanueva Viage, xxii, 259).
|| 3. a) Cleda o reixat de ferro o de fusta que tanca un jardí, hort, heretat o pati de casa de camp (Costa de Llevant, St. Vicenç dels H.).—b) Clos tancat de paret, que hi ha davant la façana principal d'una casa de pagès (Cat.). Hi havia la masia,... l'era als seus peus, dins del barri, que una esberlada porta de fusta tancava, Oller, Esc. pobr. 33.
    Loc.
—a) Tot li és barri: ho diuen d'un que surt de casa amb el vestit ordinari, sense vestir-se decorosament (Labèrnia Dicc.).—b) Anar-se'n a l'altre barri: morir-se (Cat.). Es un castellanisme.
    Etim.:
s'havia suposat que venia d'una forma llat. *barrium, derivada de barra i que originàriament devia significar ‘clos de barres’ (cf. Wartburg FEW, i, 256); però Corominas DECast, i, 413, defensa raonadament l'ètim àrab bārrī, ‘exterior’, que havia estat proposat per l'Academia Espanyola i per arabistes com Asín que atribueixen al mot aràbic exactament el significat de ‘propi dels afores de la ciutat, raval’ (Al-Andalus, ix, 25).