Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  barrina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARRINA f.
|| 1. imatge  Instrument que consisteix en una barra d'acer o de ferro acerat, que prop de la punta té espires i per l'altre cap duu un mànec entravessat, i serveix per a foradar cossos durs (Cat., Val.); cast. barrena. Lo dit patró haje et dege dar linyoles almangana barrines et altres coses, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 417).Hi ha barrines de moltes formes i grossàries, segons els oficis en què s'empren. Les principals classes de barrina són quatre: a) imatge  Barrina de berruga (Mall.) o barrina de flocadura (Men.) o barrina d'ala de mosca (Barc.): és aquella que no té més que les espires petites de la punta.—b) imatge  Barrina de cassoleta o de mitja canya: aquella que té la part inferior acanalada.—c) imatge  Barrina salomònica (Men.) o barrina de caragol (Barc.): aquella que a més de les espires petites de la punta té bona part del ferro entorcillada.—d) imatge  Barrina d'estrella (Calasseit), o barrina de punt (Castelló), o barrina d'ungleta (Alcoi), o barrina de palometa (Pego), o barrina de tres puntes (Sanet): la broca que té una combinació de punta i talls.—Segons la seva grossària, les barrines de fuster es classifiquen, per orde de més petites a més grosses, en barrina de tatxes, b. barquerola, de clau dinal, b. d'orella, b. de clau dobler i b. de clau gros. Els mestres d'aixa usen algunes altres denominacions, classificant les barrines per orde de grossària en barrina de tatxa, b. d'esfondrar, b. de clau dobler, b. passador, b. de clau de pla, b. de clau de cinta i b. de perdiu de porc.
|| 2. Barra de ferro amb tall acerat a un extrem, que serveix per foradar la pedra que han de trencar amb explosius (Cat., Val.); cast. barrena. També es diu barrina de pols (Pobla de S.).
|| 3. Barreta de ferro que va ficada dins una altra peça clavada a la tremuja del molí, i que du enrevoltillada una llendera fermada per un cap a la post del cap del canalet; segons que eixamplin o estrenguin a la barrina, aqueixa post frega més o menys a la forcada i per tant s'engronsa més o menys el canalet i es gradua la caiguda del gra dins l'ull de la mola (Campos del Port).
|| 4. Cadell, insecte del gènere Gryllotalpa (Calp); cast. alacrán cebollero.
|| 5. Contracte bilateral (Mall.); cast. trato. Fer barrina: cloure un contracte. Pegar-se de barrina o tirar-se de barrina: estipular les condicions d'un contracte que s'intenta fer. ¿Quin jornal donau?—Una pesseta.—Feta està sa barrina, Ignor. 9. La't compr, ha dit ell. La't vench, he dit jo; y hem feta barrina, Alcover Rond. i, 179. Me'n demanaren vintidues pessetes, y férem barrina per devuit, Rosselló Many. 202.
|| 6. Idea forta, mania (Solsona, Cardona, Gironella). «Quan tens una barrina, no pares mai».
|| 7. m. Home curiós, que sempre cerca notícies indiscretament (Pobla de L.).
|| 8. Eina o altra cosa inservible (Alaró); cast. trasto. «Aquesta taula és una barrina: no s'aguanta de cap peu».
    Loc.

Anar carregat de barrines espuntades: portar els papers mullats, dur notícies poc segures (Barc.).
    Fon.:
bərinə (pir-or., or., bal.); barínɛ (Tremp, Ll., Gandesa, Falset); barína (Esterri, Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al., Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: barrinassa, barrinota, barrinot.—b) Dim.: barrineta, barrinetxa, barrineua, barriniua, barrinó, barrinona.
    Etim.:
del llatí veruīna ‘ast’, ‘dardell’, convertit en barrīna en la pronúncia dels moros espanyols (cfr. Simonet Glos. 38 i Corominas DECast, i, 411).