DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARROER, -ERA m. i f.
Que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria (Cat.); cast. rudo. Altras n'arranquen, barruers empernants'hi, Atlàntida vi. L'un reculá d'un bot i altre s'engaltà l'arma, barroer, Víct. Cat., Ombr. 32. Les creacions més fines que el barroé sentit, Carner Monj.32.
    Fon.: bərué (pir-or., or.).
    Intens.: barroerot, -ota.
    Etim.: incerta. Montoliu (Est. Univ. vii, 110) opinava que barroer venia d'una forma hipotètica *berroarius ‘pastor’ derivada de berr-, ‘marrà’ (cfr. REW 1049); però Leo Spitzer ja observà (Neuphil. Mitt. xvi, 21) que tal derivació era impossible, car de berr- hauria resultat *berrarius i no *berroarius. Segons Spitzer, barroer procedeix per Berruier ‘habitant de Berry’ (cfr. REW 1050); però no s'acaba de veure el fonament històric d'aquesta etimologia.