DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASSA f.
|| 1. Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra procedència; cast. balsa, laguna. Cum ipsos domos et orto et puteo cum aqua et ipsa bassa, doc. a. 1037 (Gl. MLC, i, 243). Per gran secada se exequen les fonts e les basses e moren les erbes, Llull Cont. 102, 26. Aqueix clot pot esser natural o artificial, voltat de material d'obra o simplement limitat per la terra. La lebra vench a un gran pelech de aygua, lo qual era en una bassa que era enuironada de totes parts de un gran mur, Llull Felix, pt. vii, c. 3. a) Bassa morta: aquella que no té forat d'evacuació (Cat.).—b) Bassa de cànem o bassa canemera: la que serveix per amarar-hi el cànem (Cat., Val.). La seva fondària no pot excedir de l'alçada d'un home, perquè per treure'n el cànem amarat hi han d'entrar quan encara és plena; la seva amplària i llargada no és tampoc gaire gran, perquè el cànem que hi posen s'ha de poder treure tot en un dia.—c) Bassa de calç: clot on amaren la calç (Empordà).—d) Bassa del molí: depòsit de l'aigua que fa anar un molí. Per a reforçar la bassa vella del molí hauie feta una paret, doc. a. 1533 (Miret Templers 579).
|| 2. Petita depressió del sòl d'un carrer o del camp, en la qual hi ha aigua (Empordà, Bal.); cast. charco, lagunajo. Allà, dins basses de fanch impur, Orlandis Poes. 46.
|| 3. Massa d'aigua o d'altre líquid escampada per en terra (Cat., Bal.); cast. charco. Ja amolla... fexugues pedres, que causan o buyt o bassa de sanch, Costa, Agre terra 28. a) El camp d'arròs; extensió de terra inundada per a conreu de l'arròs (Albalat).
|| 4. Clot on són depositats els fems (Ross., Tremp, Fraga, Urgell, Tortosa, Mall., Eiv.); cast. estercolero. Ningun hom fara bassa pres paret de son vehí, Pragm. Cat. 95.
|| 5. Lloc on es fa la deposició dels excrements (Puigcerdà, Bagà, Gir., Cardona, Solsona, Ll., Camp de Tarr., Mall.); cast. letrina, excusado, retrete. Evitar de dir... baça [sic] per latrines o privades, Fenollar Regles 17.
|| 6. Matèries fecals semilíquides que s'empren per adobar la terra (St. Vicenç dels H., Manresa, Sta. Col. de Q.); cast. estiércol.
|| 7. a) Depòsit fet de pedra, on posen l'aigua per rentar la roba (Sueca); cast. pila.—b) Cada una de les dues piques o depòsits grans, d'obra, on van a parar les llotades i aigües de les premsades d'oli, i on retrien aqueix líquid per treure'n l'oli que hi queda (Empordà, Llucena).
|| 8. Clot que fan els gerrers i que serveix de depòsit del fang perquè la terra s'assoli i s'evapori l'aigua que conté (Pont de S., Ripoll, La Bisbal).
|| 9. Part buida o còncava d'una fusta (Salvat Dicc.).
Bassa: Llin. existent a Barc., Argentona, Bigues, Corçà, Gualta, Llorenç, Llofriu, Verges, Reus, etc. Hi ha la variant Basses o Bassas a L'Ametlla, Arenys de Mar, Barc., L'Escala, Peratallada, Mataró, Vidrà, etc.
    Loc.—a) La bassa gran: la mar (Empordà, Men.).—b) Una bassa d'oli: la mar molt calmada. La mar pareix una bassa d'oli, Aguiló Poes. 176;—met., empresa o reunió de gent que va amb molta quietud, sense discòrdies.—c) Tenir una cosa a la bassa de les sangs: tenir-la molt acostumada, com si fos connatural (Vallès).
    Fon.: básə (Ross., Conflent, Empordà, Pla de Bages, Vic, Barc., Tarr., Mall., Men., Eiv.); básɛ (Bagà, Sta. Col. de Q., Selva del C., Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell); bása (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al., Alg.).
    Intens.:—a) Aum.: bassota, bassassa.—b) Dim.: basseta, bassona.
    Etim.: d'un mot considerat preindoeuropeu (probablement ibèric) *balsa o *barsa, que presenta derivacions en català, castellà i portuguès, en algun dialecte de la França meridional i en la toponímia de Sardenya (cfr. Corominas DECast, i, 380, i J. Hubschmid en ELH, i, 50).