Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bast
veure  2. bast
veure  3. bast
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. imatge  imatge  BAST m.
Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia; cast. baste. El siti o llit del bast és de pell i va farcit de palla o llana perquè sia tou i no faça mal a la bístia; els arçons són de fusta. El bast va subjectat fort a l'animal per la cingla, corretja ampla que passa per davall la panxa; dels arçons davanters parteix el pitral, corretja de cànem o de pell que passa per davant els pits de la bístia i impedeix que l'ensellament reculi quan es fa el viatge costa amunt; als arçons de darrera van fermats els caps de la tafarra o rabasta, peça corbada de fusta que passa per darrera les anques de l'animal i atura l'ensellament de llenegar cap avant en fer el viatge costa avall. Damunt el bast hi poden cavalcar, però és més freqüent fer-li suportar els arganells, les beaces o altra càrrega. Tota carrega de fusta de bast que sia obrada, doc. a. 1288 (RLR, iv, 506). Per a obs dels basts e manta que... son stats fets per a obs de la somera, doc. a. 1421 (Arx. Gral. R. Val.). Y encara poria buydar y enbotir la borra en lo bast, Proc. Olives 1224. En loch de bast... posaren los seus mantells, Spill 13125. Animal de bast: bístia de càrrega. Ab bestia sia de sella o de bast... per nostres negocis logadora, Ordin. Palat. 263. Los traginers que menavan... llargas rengleras d'animals de bast, Genís Julita 5.
    Loc.
—a) Es bast te roda!: ho diuen a un qui comença a parlar incongruentment, per advertir-lo que està en perill de caure en una situació poc airosa (Men.).—b) Treure's es bast a coces: alliberar-se d'una cosa molesta, per mitjans violents o contraris a la voluntat d'altri (Mall.).—c) Posa-hi es bast! Quan un diu que certa cosa no li basta, el qui el n'ha proveït o no li'n vol donar més, diu: «Idò, posa-hi es bast» (Palma, Men.).—d) Esser com els ases d'Artà, que en veure es bast ja suen: esser molt malfener, no voler fer gens de feina (Mall.). «Encara no veu es bast, i ja sua»: ho diuen d'un putifeina (Men.).
    Refr.
—a) «A qui no vol sella, Déu li dóna bast»: ho diuen per significar que el qui no té conformança sofreix més tribulació (Pla de Bages, Vallès, Camp de Tarr.).—b) «Segons l'ase, lo bast» (Ross.).—c) «No és tan dolent s'ase que no meresca un bast nou»: ho diu algú quan li proposen de casar-se amb una persona viuda (Mall.)—d) «A burro regalat, no li miris lo bast» (Manresa).
    Fon.:
bást (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
del llatí vg. *bastum, ‘sella de càrrega’ (sobre l'origen del nom llatí, cfr. Wartburg FEW, i, 280).

2. BAST, BASTA adj.
Abastat, proveït amb suficiència. E la vostra misericordia me fa bast dels béns temporals, Llull Cont. 96, 29. Aquells casals qui son basts de totes coses, Muntaner Cròn., c. 209. Les grans messions que... ha conuengudes fer per tenir basta la ciutat de forment, doc. a. 1403 (arx. mun. de Barc.).
    Etim.:
postverbal de bastar.

3. BAST, BASTA adj.
Grosser, mancat de refinament; cast. basto. Els setrills... de fanch bast, de color fosch, Martínez Folkl. i, 26.
    Sinòn.:
grosser, comú.
    Etim.:
sembla pres del cast. basto.