DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBASTANTMENT adv.
En quantitat o intensitat suficient; cast. bastante, suficientemente. Jatsia ço que assats bastantment hajam parlat de Trinitat, Llull Arbre Sc. ii, 283. Les quales foren assetiades totes honorablement e bastantment servides, Pere IV, Cròn. 380. E vos donats-li bastantment tot ço que voldrà, Curial, ii, 3.
Var. form.: bastantament, forma resultant d' una feminització analògica, és viva a diverses comarques (Ross., Empordà, Alg.). Bastantament dirien que..., Alm. Ross. 1922. Che ell ja era ric bastantament, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 307).