DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BASTET m.
|| 1. Espècie de sella de fusta molt petita, amb el davall encoixinat, que posen damunt l'esquena de la bístia que ha d'estirar carruatge, i serveix per sostenir la sofra i evitar que el pes del vehicle faci mal a l'esquena de l'animal (Cat.); cast. sillín. Penjats en estaques..., collars, cadenes, bastets i tota mena d'arreus per al rossam, Víct. Cat., Ombr. 26.
|| 2. Corretja de cuiro o sola que va posada d'una banda a l'altra de la boca de l'esclop perquè la coberta no faci mal al peu (Solsona, St. Llorenç de M.). El bastet és més estret que la gansola.
|| 3. Bocinet de cuiro que posen a cada orella de les estisores de tondre, perquè no facin mal a les mans del qui xolla el bestiar (Pobla de S.).
    Fon.: bəstέt (pir-or., or.); bastét (occ.).
    Sinòn.: selló, selletó.
    Etim.: derivat de bast.

2. BASTET m.
L'as de bastos en el joc de cartes (Ulldecona, Menorca).
    Etim.: derivat de basto.