DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASTIDA f.
|| 1. ant. Torre construïda de barres i posts i muntada damunt rodes, que anava ocupada de guerrers armats i servia per acostar-se als murs i batre'ls de prop; cast. bastida. Lo comanador d'Alcaniç ab los frares e ab almugauers faeren vna bastida a Billena, Jaume I, Cròn. 315. Fra Eximenis, en Lo Dotzen del Crestià, c. 294, fa aquesta descripció de les bastides de setge: «Lo sisen esvahiment lo qual se fa que lo princep qui assetja faça fer torres e castells pus altes que los murs ne les torres del loch que assetja e sien cuberts de cuirs de bou cruus pertal que no si puxa metre foch, e acosten aytals torres fins al mur o almenys prop e haja ponts levadissos de las torres de funch fins al mur e daqui poden los combatens trametre tanta copia de pedres e de lances a aquells quils stan dejus en lo mur que per força aquells del mur hajen a fer loch e mentre fan loch aquells qui estan en les torres poden entrar dins lo loch e altres dejus ells poden sots ells pujar per scales: e altres del stol deuen apres pujar en les dites torres de fust prestament axí que tostemps hi haja prou gent per defendre e per combatre. E nota aci que ab cordes e ab corries poden los homens qui stan dins aytals bastides tirar las dites bastides fins al mur. Es ver que antigament aquells qui empenyien les dites bastides al mur staven sots alcuns edificis fets de fusta qui estaven fora la bastida. Empero qui dins els peus de les dites bastides baix feya dues cossies o canals per manera de cossia de galea les quals cossies fossen descubertes fins a la terra e dins la dita bastida al cap envers lo mur fermava be un pal de ferro o de fust dins cascuna cossia qui esta en la casa: e en cascuna cossia fermava una corriola per la qual passas una corda que tingues la un cap fermat en lo cap de la dita casa de fusta els homens dins la casa o fora la casa tirasen les cordes aquelles: lavors la bastida iria envers los pals fermats sis que la entrada de la casa se besas ab ells e puys porien arrencar aquells matex pals e posar en lo cap de la cossia en pes vers lo mur e axi tirar la bastida fins aquell loch on son los pals fermats: e per aquesta manera porien los homens stants dins e los stants defora tirar la bastida aquella fins al mur. Aquells encara qui stan dejus poden foradar lo mur: e aquells qui stan al mig poden gitar lo pont levadiç ab dues cadenes envers la part pus alta del mur e aqui entrar a plan peu: car ans que la bastida se faça ja deu hauer lo fuster la mesura de la altor del mur e sots aquella matexa mesura posar lo pont en la bastida aquells quins stan en la part pus alta de la bastida deuen continuament gitar pedres e sagetes contra aquells del mur qui stan en dret e al costat de la bastida en guisa que facen loch a aquells qui stan al pont per entrar dins lo loch per lo mur» (Congr. Hist. 806). Per completar aquesta descripció, V. castell de fust.
|| 2. ant. Conjunt de murs o edificis de tàpies o de fusta, fets amb caràcter provisional i defensiu. Lo cardenal faia per los camins espitals e ponts e esgleyes e bastides, per tal que per les carreres anàs hom pus segurament, Llull Blanq. 95, 4. Yo exiré ab cinquanta homens a cavall e ab mil homens a peu de la bastida, Desclot Cròn., c. 49. Lo compte de Pallars... anà fer una bastida, qui de tapies, qui de fusta, en un puig, Muntaner Cròn., c. 51.
|| 3. Conjunt de taulons lligats horitzontalment a algunes antenes verticals, que, acostat a un mur o altra construcció, serveix per transitar-hi els treballadors i fer feina a l'alçada convenient (Cat., Maestr.); cast. andamio. Li adonar per dita obra... e fusta e sogues per a la bastida, doc. a. 1495 (Catalana, vii, 448). Fer fer les bastides necessaries per desfer e tornar a posar dit retaule, doc. a. 1534 (Butll. C. Exc. xxxi, 180).
|| 4. ant. Conjunt de taulons i barres que en el celler servia de pujador per arribar al cup. Cinch fustaços ab aquells de la bastida del cup, doc. segle XIV (arx. de Montblanc). Dues portadores ab una bastida per puiar al cup, doc. a. 1493 (arx. episc. de Vic).
|| 5. Banc o siti per assentar-hi les bótes de vi (Labèrnia Dicc.); cast. combo.
|| 6. En el molí, empostissat on descansen els sacs plens (Labèrnia Dicc.); cast. estante.
|| 7. Porció de sacs posats un damunt l'altre (Labèrnia Dicc.).
|| 8. ant. Gran quantitat. De vergonya no'n té micha, | y de caretas, | ab mil altres cançonetes, | si'n té bastida!, Coll. Dames 367.
|| 9. Bastida de la serra: el bastiment o conjunt de peces de fusta que sostenen la fulla de la serra (Sanet).
II. || 1. topon. a) Bastida de Bellera: poblet de 48 habitants agregat al municipi de Sarroca (Pallars).—b) Bastida d'Ortons: poblet de 105 habitants agregat al municipi de Serc (Urgellet).—c) La Bastida: poblet de 65 habitants agregat al municipi de Sort (Pallars).—d) La Bastida: poblet de 24 habitants agregat al municipi de Tost (Urgellet).—e) La Bastida: vileta del cantó d'Arles (Vallespir).—f) Sa Bastida: alqueria del terme de St. Joan (Mall.).
|| 2. Llin. existent a Barcelona, Terrassa, Aramunt, Esparreguera, Castelló, Alacant, etc.
    Fon.: bəstíðə (pir-or., or., bal.); bastíðɛ (Ll., Sort); bastíða (Cast., Val., Al.).
    Sinòn.:— || 1:—castell de fust;— || 2: establida;— || 3: andami, bastimenta, bastimentada.
    Etim.: del part. pass. de bastir, substantivat.