DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BASTIDOR, -ORA m. i f.
Que basteix. Los hòmens d'aquest món enans són comensadors e bastidors d'aquests béns temporals, Llull Cont. 50, 29.

2. BASTIDOR m.
|| 1. Conjunt de les quatre fustes posades en forma de quadrat que sostenen el teler manual de brodar o una tela que s'ha de pintar (Cat., Val., Mall.); cast. bastidor.
|| 2. Fragment de decoració que va col·locat a un costat d'escenari per completar la decoració central (Cat., Val., Bal.); cast. bastidor. Trayent lo cap per algun bastidor o per la porta, Vilanova Obres, xi, 84. a) Entre bastidors: la part del teatre immediata a l'escenari i invisible al públic;—met., el conjunt d'intimitats que passen dins una societat. Passan an es Congrés y surt tota sa xismografía política y d'entre bastidós, Roq. 46.
|| 3. Bastidor del timó: peça de ferro o acer, arquejada, que enrevolta el timó metàl·lic (Palma); cast. marco del timón.
    Fon.: bəstiðó (or., bal.); bastiðó (occ.); bastiðóɾ (val.).
    Etim.: pres del cast. bastidor.