Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bastiment
veure  2. bastiment
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BASTIMENT m.
|| 1. Acte i efecte de bastir; cast. construcción. No bastescha sobre aqueles alguna forza ne castel..., e si alcun ho farà..., serà perjur entro que aia desfet lo bastiment que fet aurà, Usatge 74, trad. segle XIII (ap. Anuari IEC, i, 294). Si les parets son tals que no pusquen sofrir desus obra nouela ne aquel bastiment que eyl hi faça, Cost. Tort. III, xi, 10.
|| 2. Conjunt de taulons lligats horitzontalment a algunes antenes verticals, que, acostat a un mur o altra construcció, serveix per transitar-hi els treballadors i fer feina a l'alçada convenient (Xàtiva, Mall.); cast. andamio. Per Xil xabrons per fer bastimens al portal nou, doc. a. 1390 (Piferrer-Quadrado Bal. 920). «Picapedrer no m'agrada | perque és ofici dolent; | en caure des bastiment, | ja la tenim enviudada» (cançó pop. mall.).
|| 3. Barca grossa (Arles, Oleta, Mall., Alg.); cast. navío, buque. Set bastiments partiren de Marsella, cançó pop. cat. (Milà Rom. 176). Temporal qui afua els bastiments a l'espadada costa, Riber Sol ixent 81.
|| 4. Ormeig angular format de barres o llistons, que limita i sosté una o algunes peces; cast. marco, bastidor. Especialment: a) Ormeig de fusta que va fixat a una paret, seguint el contorn d'una obertura, i en el qual van encaixades i articulades les portes o finestres (Cat., Val., Bal.). Per fer bastiments e portes a les dites finestres, doc. a. 1448 (Arx. Gral. R. Val.). Vn bastiment de finestra ab dos finestrons, doc. a. 1528 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Dos bastiments grans de finestres, Inv. Bertran. Bastiment de canal: el que té els muntants amb una canal. Bastiment de duella: el que va encaixat a la duella o galze obert a la paret. Bastiment de tarja: el que porta dos travessers destinats a dues obertures, de les quals la superior es diu tarja (Labèrnia-S. Dicc.). Bastiment pareder: el bastiment de porta o finestra en general, que va ficat amb gafes a la paret limitadora de l'obertura (Mall.).—b) Quadrilàter de llistons o barres en el qual van clavades les voreres d'una tela atesada per pintar-hi o brodar-hi. Un drap de pinzell de tela ab bastiment de fust, doc. a. 1497 (Boll. Lul. vii, 448).—c) Quadrilàter fet de barres, sobre el qual es posa un jaç per formar un llit. De aquí hagueren-lo a menar [al rei malalt], en bastiment de fusta, tro a huna vileta, Desclot Cròn., c. 168. Un bastiment delit de fusta, doc. a. 1384 (arx. de Montblanc).—d) Conjunt dels braços de fusta on van encaixats els caps del fusell del rodet o carretó de batre (Pla d'Urgell, Mallorca).—e) El quadrilàter de fusta que forma la part superior d'una calaixera, i damunt la qual descansa la pedra marbre (Tarr.).—f) imatge  Bastiment de selletó: la part interior, de fusta, que serveix d'ànima del selletó (Mall.).—g) Bastiment de serra: conjunt dels tres bastons que sostenen la corda i la fulla de la serra (Mall.).—h) Bastiment de faldar: barra que limita la part inferior de la campana o faldar de la xemeneia (Labèrnia-S. Dicc.).—i) Bastiments de manxa: llistons que limiten la manxa de ferrer, als quals va clavada la pell (Felanitx).—j) Bastiment de la màquina de segar: conjunt de la cadireta, la roda i el meremec de la màquina de segar (Manacor, St. Llorenç des C.).
    Fon.:
bəstimén (pir-or., or., eiv.); bastimén (occ.); bastimént (val., alg.); bəstimént (mall., men.).
    Intens.:
—a) Aum.: bastimentàs, bastimentot (bal.);—b) Dim.: bastimentet, bastimenteu, bastimentó.
    Etim.:
derivat de bastir.

2. BASTIMENT m. ant.
Provisió suficient. El castel de Muntcada es aytal que hauent alli bon bastiment, si per fam no era, no's poria pendre per neguna ost, Jaume I, Cròn. 21. Tingan la roba y bastiments de menjar aparellats, doc. a. 1576 (Hist. Sóller, ii, 128).