Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bastir
veure  2. bastir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BASTIR v. tr.
|| 1. Construir de peces sobreposades i combinades; cast. edificar. Sobre aquests fonaments... edific e bastesc casa de plor, Llull Cont. 134. Lo rey feu bastir cinch bricoles, Desclot Cròn., c. 75. Feu bastir una torre, Verdaguer Exc. 37. Esglesies bastiu-li, convents y capelles, Llorente Versos 78. Del talayot que antichs gegants bastiren, Costa Trad. 187.
|| 2. especialment: a) Muntar una bóta o portadora posant ben ajustades les dogues (Tarr.); cast. construir, montar. Hi ha les dogues, els cerquols e els fons, falta encara bastir la bota, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.)—b) Bastir el pou: revestir de paret o de maons les voreres d'un pou en construcció, després que han enfondit prou i han trobat l'aigua (Llofriu).
|| 3. met. Instituir, promoure. E axi veus la guerra bastida, Muntaner Cròn., c. 282. Et bastissen et ordonassen una santa et devota confraria, doc. a. 1379 (Col. Bof. xl, 160). Los gots... aqui bastiren jochs e solassos en les festes, Tomic Hist. 26.
    Fon.:
bəstí (pir-or., or., bal.); bastí (occ.); bastíɾ (val.).
    Etim.:
del germ. *bastjan ‘teixir’, ‘construir’. Sobre l'evolució del mot germànic en les diverses llengües romàniques, cfr. Wartburg FEW, i, 278.

2. BASTIR v. tr. ant.
Proveir suficientment. La un [foc] es bastit de desigs plaers cogitacions, Llull, Amich e Amat, 45. Faé ben bastir e fornir de gent e d'armes la ciutat d'Empuries, Boades Feyts 60. Acostumava taula bastida e ben fassida, Spill 4103.
    Etim.:
de bastar, per canvi del tipus de conjugació, tal vegada per analogia del verb bastir, ‘edificar’.