DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASTONADA f.
|| 1. Cop pegat amb un bastó; cast. bastonazo, palo. Un cavaller... donà bastonades al nostre cavall, Pere IV, Cròn. 105. Serà mester... que'l ca sia davant elles carregat de bastonades, Metge Somni iii. «Totes ses dones casades | que van a veure ballar, | les haurien de donar | confits i metles torrades; | perque, si dic bastonades, | no les solen agradar» (cançó pop. Mall.).
|| 2. per extensió, Cop pegat amb la mà o amb un altre instrument contundent (Men.)
    Loc.
—Bastonada de cego: cop pegat amb força i sense mirar on fér. Y comensaren a ploure bastonades de cego, Ignor. 26.
    Refr.
—«A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer» (Cat.).
    Fon.: bəstunáðə (pir-or., or., men., eiv.); bastonáðɛ (Ll.); bastoná (Val.); bəstonáðə (mall.); bastunáɾa (Alg.).