DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BATALLAR v.
|| 1. Prendre part a una batalla; cast. batallar. a) intr. Qualseuol persona... no gos batayllar a pedrades per joch ni en alguna altra manera, doc. a. 1394 (arx. mun. de Barc.). Encara que va batallar com a belicós capità, Boades Feyts 12. Los martirs han batallat contra los infels, Tirant, c. 9.—b) tr. (ant.) Pus fort les temptaua e les batalaua que a les altres, Eximenis Dones, 1. i, c. 2.
|| 2. met. Tenir desfici o inquietud espiritual; cast. luchar. Es la madona Sara, qui batalla amb l'amargura d'un secret afront, Alcover Poem. Bíbl. 26.
|| 3. Discutir enèrgicament; cast. batallar.
    Fon.: bətəʎá (or., bal.); bataʎá (occ.); bataʎáɾ (val.).
    Etim.: derivat de batalla.

2. BATALLAR v.
|| 1. intr. Ferir el batall a la campana. Quin batallar de campanes, Guimerà, II Poes. 74.
|| 2. tr. Batre un arbre per fer-ne caure la fruita (Vall d'Àneu); cast. varear.
|| 3. tr. Posar el batall a una esquella (St. Pere de Torelló).
|| 4. intr. Dir batalls, flastomar (Men.).
    Fon.: bətəʎá (Barc.); bataʎá (occ.); bətəá (Men.).
    Etim.: derivat de batall.