DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BATEIG m.
|| 1. Acte de batejar, i festa per celebrar aquest acte; cast. bautizo. En los bateits [sic] paga lo compara sis diners, doc. any 1568 (Monsalvatje Not. hist. 40). Quan entrem en el temple per primera vegada el dia de nostre bateig, Verdaguer Exc. 87. Amb aquesta mudada ha anat a tots es combregàs... casaments, batetjos, Maura Aygof. 52.
|| 2. Acompanyada que es fa per portar un infant a batejar; cast. bautizo. Per acompanyar lo bateig a la iglesia, doc. a. 1502 (Segura Hist. Sta. Col. 227). Som colla!... esclafí el musich.—Ens pendràn per un bateig!, Pons Auca 185.
|| 3. Conjunt de confits, nous, ametles i altres coses que els padrins tiren per obsequiar la mainada en tornar de batejar (Empordà, Calella).
|| 4. Document en què consta que una persona és batiada (Mall.); cast. partida de bautismo. «Vaig a treure es bateig» (Llucmajor, Santanyí). Que lo reverent vicari quant escriurà los bateigs escriga lo llinatge o cognom de la mare, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 819).
|| 5. Bateig de sang: les primeres ferides que rep un guerrer; cast. bautismo de sangre. Consagrant la nostra terra ab gloriós bateig de sanch, Llorente Versos, i, 141.
    Cult. pop.—L'acte d'administrar el baptisme dóna ocasió a una gran festa familiar. A certes comarques, després del bateig sonen les campanes de l'església amb un toc especial i més o menys llarg segons les estrenes que el campaner ha rebudes dels padrins (Empordà). A Catalunya, quan la comitiva torna de l'església cap a la casa de l'infant i quan hi són arribats, els padrins tiren a la mainada del carrer avellanes, ametlons, joguines, confits, diners, i s'acaba amb un escampall de neules de diverses colors. Si els padrins no tiren res d'això o en tiren poc, els minyons de fora es posen a cridar: «¡Es bord!» o «¡bateig bord!» (Empordà). A Xàtiva, quan els xiquets veuen dur un intant a batejar, es posen a cridar: «El padrí, golondrí; la padrina, golondrina; si no tiren confitura, morirà la criatura». A Alcoi, criden: «El padri, picolí; la padrina, picolina; si no tiren confitura, que es mòriga la criatura!» A les Balears no existeix aquest costum de tirar diners i llepolies, sinó que s'obsequia amb confits i licors els qui van a la casa a donar l'enhorabona. A l'Empordà no acostumen a batejar en cap dia de festa anyal, perquè hi ha la creença que obrir les fonts del baptisme en tals festes porta mala sort.
    Refr.
—«A bateig i a esposalles, si no t'hi conviden, no hi vages» (Solsona).
    Fon.: bətέʧ (pir-or., or., Maó); batéʧ (occ., val.); bətə́ʧ (mall., Ciutadella, eiv.); bətέј (Cotlliure); batéј (Sort, Cardós, Pobla de S., Tremp).
    Etim.: postverbal de batejar.