DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BATEJAR o BATIAR v. tr.
I. ant. Netejar, purificar (en sentit espiritual). Que's batya lo cor de tota malicia, Sermo sept. art.
II. || 1. Administrar el Baptisme; cast. bautizar. Molts jueus se batejaven e venien a la santa fe romana, Llull Blanq. 75. Vench lo fill de Deu e fo bateyat en aygua e en sanch, Llull Doctr. puer. 23. Per baptisme de sanch volgués esser batiat en la sancta crou, Llull Cont. 57, 3. Un libre de nupties e de batiar e d'altres benediccions, doc. a. 1356 (Rubió Doc. cult. ii, 117). Tots los altres juheus se bategaren [=batejaren], doc. a. 1391 (Villanueva Viage xvi, 247). Aquí fo batayat sen Johan, Treps Rom. 83. Jo te bateig en nom del Pare, Quar. 1413, p. 124. Per ço yo babteg en sa aygua, Evang. Palau. a) m. (substantivat) Bateig. «Va fer un batiar» (Eiv.).
|| 2. (per analogia amb la imposició de nom que es fa en el bateig) Posar un nom o sobrenom; cast. bautizar. Li donava el nom de seregay de les bambolles ab que el seu home l'havia batiat, Penya Mos. iii, 142. A Sitges la casa fou batejada d'altra manera: fou anomenada la Meca del Modernisme, Pla Rus. 120.
|| 3. (per analogia amb l'aigua que tiren sobre el cap del neòfit) a) Esquitar; cast. rociar.—b) Posar aigua a un altre líquid per rebaixar-lo o fer-lo augmentar de volum; cast. bautizar. No fasseu mescles, no batieu [es vi], Roq. 17.
|| 4. Enganyar, fer creure una cosa absurda (Men.).
|| 5. Beneir. Fonch posada la clau de la capella de les ànimes... y la hora mateixa la batiaren, y foran padrins los mags. mos. masià..., Entrev. Eiv. 13 (a. 1536). «Lu disatta sant batian lo ciri pasqual» (Alguer).
    Loc.—a) Tros de carn batiada o tros de carn mal batejada: persona curta d'enteniment. Quina culpa en tinc... que aqueix sigu un tros de carn mal batiada?, Ruyra Par. 49.—b) Criatura, jo et batejo!: ho diuen a una persona massa innocent, que tot s'ho creu i es deixa enganyar (Empordà).—c) Me sembla que t'hauran de tornar batejar: ho diuen a un que no entén bé les coses (Llofriu).—d) Ha estat batejat amb aigua de tosca: ho diuen d'un que no té maneres fines de tractar amb la gent (Cat.).—e) Esser batiat ahir i nat avui: esser molt curt d'enteniment (Men.).—f) Batiat i mort: ho diuen d'una cosa feta massa de pressa i sense mirament (Mall.).
    Cult. pop.—Sobre l'administració del baptisme hi ha algunes supersticions. Diuen que la primera criatura que bategen a una església nova, no viu (Llofriu). Batejar un infant en dimarts o divendres és molt exposat (Empordà). El primer infant que bategen després de la benedicció de les fonts baptismals que es fa el dissabte de Pasqua, en esser mort està set anys a entrar en corrupció, segons creença popular de Manacor.
    Fon.: bətəʒá (Empordà, Bagà, Barc., Penedès); bateʒá (Organyà, Pradell, Artesa de S.); bateјʒá (Gandesa, Rossell); bateјʒáɾ (Burriana); bateʤáɾ (Cullera, Benidorm); bateʧáɾ (Val.); bətəјá (Manresa); bateјá (Sort, Pobla de S., Tremp); bətiá (Mall., Men., Eiv.).
    Etim.: del llatí ecles. baptĭdĭare (pronunciació vulgar de baptizare; cf. Grandgent Vulg. Lat. 339), mat. sign. I i II || 1.