DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BATENT
I. adj. Que bat; cast. batiente. Trobà-li lo cor tan batent, que aço era gran maravella, Curial, i, 27. Damunt l'ala batent del huracà, Verdaguer Idilis. a) Pluja batent: pluja forta. Lo gloriós cos... tragueren ab solemne professó a pluja batent, inscripció ap. Botet Geogr. Gir. 277. Sobre jonsa apelfada, encara humida per la pluja batent del temporal, Atlàntida introd.
II. m.
|| 1. Fulla d'una porta o finestra (Empordà, Olot). Quan fou a la porta tancà una mica un batent, Víct. Cat., Sol. 76. L'estreta obertura que deixaven els dos batents de la finestra, Pous Empord. 190.
|| 2. Punt d'unió de la porta amb els galzes (Sta. Col. de Q.).
|| 3. Rebranca, lloc on la porta bat en tancar-se (Bagà, Maestr.).
|| 4. Buit d'un portal, l'espai on volta la fulla de porta (Olot). «En aquest batent de porta no s'hi pot estar» (Olot).
|| 5. Anella per trucar a la porta (Alg.); cast. aldabón.
|| 6. ant. Peça d'or o d'altra matèria preciosa, que anava brodada o cosida per un cap a una tela o pell i penjava com a adorn. En les quals [peces d'una corretja] ha diverses fullatges petits d'or a manera de batents, Inv. Anfós V, 167. Los papallons [del llit] eren de brocat vert... tots brodats d'orfebreria ab molts batents que penjauen, e com gens de vent feya tots se manejauen, Tirant, c. 60.
|| 7. Lloc on bat intensament el sol (Labèrnia Dicc.); cast. solana.
|| 8. Camp, extensió de terra (Vallès). «Hi ha uns grans batents de vinya».
    Fon.: bətén (pir-or., or.); batén (occ.); batént (val., alg.); bətént (mall., men.).