DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BATIDOR m.
|| 1. Soldat de cavalleria que precedeix a la tropa per explorar el camí; cast. batidor. Batidor de estrada (en fet de guerra), Lacavalleria Dicc.
|| 2. Batidor d'empedrat: vagabund, home que tresca molt (Barc.). Emprenent altre cop l'empleo de batidor d'empedrats, Vilanova Obres, iv, 242.
|| 3. Instrument per batre ous (Ribes, Pl. de Vic, Olot, Pineda, Canet, Pobla de S., Bagà, Morella, Castelló).
|| 4. Llistó que va col·locat horitzontalment formant part de les taules del teler de fusta, i que en sa part inferior du ficada la pua del teler (Morella).
|| 5. Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altra meitat de pues amples (Ulldecona, Vinaròs, Val.); cast. batidor.
|| 6. Part del brancal on bat i s'atura una porta o fulla de finestra (Val.); cast. batiente.
|| 7. Cada una de les dues pales de zinc que en la màquina de pastar van col·locades a cada costat de la pastera sobre arbres verticals fent acció de pesar (Voc. fleq.).
|| 8. nàut. Cordeta que porten les veles dels falutxos des de la pena al puny de l'escota, dins una beina de tela perquè li serveixi de rellinga; cast. batidor (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: bətiðó (or.); batiðó (occ., Maestr.); batiðóɾ (Val.).
    Sinòn.:— || 3: batedor, batedora, deixatador;— || 4: retauló;— || 5: aclaridor;— || 6: batent.
    Etim.: derivat de batre o pres del cast. batidor.