DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBATUDA f.
Acte i efecte de batre. Especialment:
I. || 1. Cop violent donat a algú per fer-li mal (Men.); cast. golpe.
|| 2. Caiguda violenta d'una persona (Men.); cast. batacazo.
II. || 1. Conjunt de treballs agrícoles que es fan per separar el gra de la palla; cast. trilla. Digaume si la batuda del forment donà prou gra, Llorente Versos, i, 225.
|| 2. Conjunt de garbes posades a l'era per batre-les (Cat., Bal.); cast. parva. Pel gaial del paller, Janot mirava el blanc redol de la batuda, que semblava dormir també la migdiada, Virós 121. Parar la batuda: estendre les garbes a l'era per batre-les (Cerdanya, Olot); estendre sa batuda (Mall.). Girar la batuda: girar amb forques o altre instrument les garbes que es baten (Olot). Plegar la batuda: llevar de l'era la palla i el gra que han batut (Puigcerdà).
|| 3. Art de pescar compost de dos o tres teixits de xarxa, de mallat diferent: el teixit que es posa de cara allà on ha d'envestir el peix, és més ample que el teixit de darrera, que forma com una bossa en la qual queda tancat el peix (Empordà, Costa de Llevant); cast. trasmallo. No gosen ne presumescan ab xáuega bolix batudes e ray spes ni altre qualseuol natura dexarcia de fil pascar, doc. a. 1514 (BSAL, xxii, 251). Jo tenia batudes calades part d'en terra de la “miqueta”, Manuel Vilà (Catalana, i, 236).
III. || 1. Acte de córrer els caçadors per dins un bosc o garriga per avalotar la caça i fer-la sortir de sos amagatalls; cast. batida. A les cassades a batuda jo no hi anava mai, Rosselló Many. 68.
|| 2. Encalç, acte de fer córrer molt algú perseguint-lo (Empordà, Tremp).
IV. || 1. Ruixat fort de pluja (Mall.); cast. aguacero, chubasco. Jo la vaitx haver d'amparar tota... ¡Bona batuda va esser aquella!, Penya Mos. iii, 139.
|| 2. met. Acte de caure moltes coses espès; cast. lluvia. Eixa batuda de darts profètica ja fér del jove les fibres íntimes, Caymari Poem. Const. 35.
V. L'acte de ferir repetidament les veles als arbres o a una altra peça de la barca; cast. gualdrapeo (Amengual Dicc.).
VI. ant. Dret feudal consistent en una quinzena part dels fruits. Et habeas joua et tirata et batuda quas nos habemus, doc. a. 1261 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Blat de acapte, jovas, batudas... e altres semblants drets e servitut, doc. a. 1486 (Pragm. Cat. 130). Batuda, la quinsena part; Mitja batuda, la trentena, doc. a. 1592 (Monsalvatje Not. hist. xix, 112).
Fon.: bətúðə (pir-or., or., bal.); batúðɛ (Ll.); batúða (Val.).
Intens.: batudeta, batudassa, batudota.
Etim.: del part. pass. f. de batre, substantivat.