DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BATXILLER (i ses var. batxeller, ant. batxaler), -ERA m. i f.
|| 1. ant. Posseïdor d'un grau universitari inferior al de mestre o doctor, però que capacitava per a una càtedra; cast. bachiller. Molts de nobles batxalers ha a Paris qui dien quel senyor Rey de França als ha agreugats, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 320). Maestre Guillem Johan batxeller en arts, doc. a. 1380 (Revest Ens. 58). Que'l dit frare P. March sia batxaler, doc. a. 1382 (ap. Rubió Doc. cult. ii, 259). No y pot çelar uer batxeler ne sofista, Cançó de Sancta Maria, segle xv. Sens consell de alcun batxaller licenciat o mestre en medecina, doc. a. 1402 (Boll. Lul. ix, 273). Haventhi doctors o bachillers, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 491). Mas ja sou entès per tal bacheller, Proc. Olives 659.
|| 2. Posseïdor del grau acreditatiu de tenir aprovada la segona ensenyança i que capacita per seguir l'ensenyament universitari o superior; cast. bachiller.
|| 3. (vulgarment) Grau acreditatiu de tenir aprovada la segona ensenyança (Valls, Mall., Men.); cast. bachillerato. En Toni no té es batxillé, Roq. 8.
|| 4. Qui parla molt i fora de lloc (Cat., Maestr.); cast. bachiller, picotero.
|| 5. Que es fica indiscretament a mirar o inquirir coses d'altri o a intervenir-hi sense necessitat (Ll., Rib. de Cinca, Segarra, Valls, Tortosa); cast. curioso, entrometido. La seva mare... l'amonestà per batxillera, Pons Auca 35.
    Fon.: bəʧiʎé (pir-or., or., bal.); baʧiʎé (occ.); baʧiʎéɾ (val.); bəʧəʎé (Empordà),
    Intens.: batxilleret, batxilleretxo, batxillerot.
    Etim.: de l'ant. fr. bacheler, ‘jove aspirant a cavaller’ (sobre l'origen, encara poc clar, del mot francès, cfr. Wartburg FEW, i, 198 i s.).