Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bava
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAVA f.
|| 1. Salivera que surt involuntàriament de la boca; cast. baba. Per la barba auall li cahie sangonosa baba, Curial, iii, 22.
|| 2. Secreció viscosa de certs animals; cast. baba.
|| 3. Àcid carbònic que es produeix en els cups quan el vi fermenta (Arbeca).
|| 4. a) Dona curta d'enteniment (val.). Encara que so una bava, sé molt bé aon, com y de quina manera es mata el peix, Rond. de R. Val. 54.—b) m. Home beneitot, estúpid (Mall., Men.); cast. babatel, babazo.
    Loc.
—a) Tenir mala bava: tenir llengua verinosa, esser flastomador o difamador (Cat.). També he tingut enveja i mala bava | per corrompre la glòria dels demés, Maragall, Obres, i, 137.—b) Tenir mala bava: esser poc de fiar, tenir mals arrambatges. «Els gats tenen mala bava» (Llofriu).—c) Tenir la bava tancada: no bavar, una criatura, al temps de la dentició en què és natural que bavin (St. Vic. dels H.).—d) Caure la bava o caure ses baves a algú: manifestar-se en sa cara la seva gran satisfacció. Vedells de llet, bens, xais que li'n queia la bava, Bergue Fables 138. En el mateix sentit es diu estar tot baves (Mall.). Estava tot baves ab ell, Penya Mos. iii, 199.—e) No valer ses baves d'un penjat; no valer res, no tenir gens de mèrit (Mall.). Una ánima de cadafet, que no valia ses baves d'un penjat, Alcover Cont. 128.
    Fon.:
báβə (pir-or., or.); báβɛ (Ll.); báβa (occ., Val.); báva (Cast., Al.); bávə (bal.).
    Intens.:
baveta, bavota, bavassa.
    Etim.:
del llatí vg. baba, mat. sign. || 1.