DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

BAVAR v. intr.: cast. babear.
|| 1. Deixar caure baves (Cat., Bal.).
|| 2. met. Manifestar excessiva satisfacciķ (Cat., Bal.). Totduna que aquest atlot | guapa em veja, bavará, Penya, Poes. 260.
    Refr.
—ĢQui no vol bavar, que escupiģ (Barc., Palma).
    Fon.: bəβá (pir-or., or.); baβá (occ.); baváɾ (val.); bəvá (bal.).
    Etim.: derivat de bava.

BĀVAR, BĀVARA m. i f.
Nadiu o propi de Bavāria; cast. bávaro.
    Etim.: del llatí bavărus, mat. sign.