Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  1. bavera
veure  2. bavera
veure  3. bavera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. BAVERA f.
|| 1. Bava copiosa (Men., Mall.); cast. baba.
|| 2. El suc amargant del cogombre (Men., ap. Ballester Cib. 142).
|| 3. Podridura que es produeix dins els teixits musculars per efecte d'un cop covat (Ciutadella).
    Fon.:
bəvéɾə (Mallorca, Menorca).
    Etim.:
derivat intensiu de bava.

2. BAVERA f.
Peįa de ferro que s'unia a la part inferior de l'elm o capell de ferro i servia per defensar la boca, la barba i part de les galtes; cast. babera, barbote. Un bacinet ab bavera e careta roma, Inv. Anfķs V, 158. Hun arnčs... ab son almet ab dos baveres la una de correr e laltra de seguir, Inv. Pr. Viana 144. Crech l'aueu passada ab llanįa y bauera, Proc. Olives 964. Lo mantenidor encontrā a Tirant en mig de la bauera del bacinet, e passā-la-y tota doblada e alt en lo reuol del peto de les plates, e nafrā'l un poch en lo coll, Tirant, c. 52. Tirāli un bot de lanįa, e per įo com no tenia bauera donāli en mig de la galta, Tirant, c. 142.

3. BAVERA o BAVĀRIA topon.
Extensa regiķ de l'Alemanya del Sud, travessada d'O. a E. pel Danubi i que durant molts de segles constituí un ducat independent; cast. Baviera. Que 'ls dos ducs se son avenguts Daustria e de Bauera, doc. a. 1325 (Finke Acta Ar. 808). Phelip duch de Bauera, Tirant, c. 60. Lo duch de Bavaria e altres, doc. a. 1459 (RLR, l, 333).
    Etim.:
del llatí Bavarĭa, nom de la dita regiķ.