DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BAVERA f.
|| 1. Bava copiosa (Men., Mall.); cast. baba.
|| 2. El suc amargant del cogombre (Men., ap. Ballester Cib. 142).
|| 3. Podridura que es produeix dins els teixits musculars per efecte d'un cop covat (Ciutadella).
    Fon.: bəvéɾə (Mallorca, Menorca).
    Etim.: derivat intensiu de bava.

2. BAVERA f.
Peça de ferro que s'unia a la part inferior de l'elm o capell de ferro i servia per defensar la boca, la barba i part de les galtes; cast. babera, barbote. Un bacinet ab bavera e careta roma, Inv. Anfós V, 158. Hun arnès... ab son almet ab dos baveres la una de correr e laltra de seguir, Inv. Pr. Viana 144. Crech l'aueu passada ab llança y bauera, Proc. Olives 964. Lo mantenidor encontrà a Tirant en mig de la bauera del bacinet, e passà-la-y tota doblada e alt en lo reuol del peto de les plates, e nafrà'l un poch en lo coll, Tirant, c. 52. Tiràli un bot de lança, e per ço com no tenia bauera donàli en mig de la galta, Tirant, c. 142.

3. BAVERA o BAVÀRIA topon.
Extensa regió de l'Alemanya del Sud, travessada d'O. a E. pel Danubi i que durant molts de segles constituí un ducat independent; cast. Baviera. Que 'ls dos ducs se son avenguts Daustria e de Bauera, doc. a. 1325 (Finke Acta Ar. 808). Phelip duch de Bauera, Tirant, c. 60. Lo duch de Bavaria e altres, doc. a. 1459 (RLR, l, 333).
    Etim.: del llatí Bavarĭa, nom de la dita regió.