Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bavera
veure  2. bavera
veure  3. bavera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BAVERA f.
|| 1. Bava copiosa (Men., Mall.); cast. baba.
|| 2. El suc amargant del cogombre (Men., ap. Ballester Cib. 142).
|| 3. Podridura que es produeix dins els teixits musculars per efecte d'un cop covat (Ciutadella).
    Fon.:
bəvéɾə (Mallorca, Menorca).
    Etim.:
derivat intensiu de bava.

2. BAVERA f.
Peça de ferro que s'unia a la part inferior de l'elm o capell de ferro i servia per defensar la boca, la barba i part de les galtes; cast. babera, barbote. Un bacinet ab bavera e careta roma, Inv. Anfós V, 158. Hun arnès... ab son almet ab dos baveres la una de correr e laltra de seguir, Inv. Pr. Viana 144. Crech l'aueu passada ab llança y bauera, Proc. Olives 964. Lo mantenidor encontrà a Tirant en mig de la bauera del bacinet, e passà-la-y tota doblada e alt en lo reuol del peto de les plates, e nafrà'l un poch en lo coll, Tirant, c. 52. Tiràli un bot de lança, e per ço com no tenia bauera donàli en mig de la galta, Tirant, c. 142.

3. BAVERA o BAVÀRIA topon.
Extensa regió de l'Alemanya del Sud, travessada d'O. a E. pel Danubi i que durant molts de segles constituí un ducat independent; cast. Baviera. Que 'ls dos ducs se son avenguts Daustria e de Bauera, doc. a. 1325 (Finke Acta Ar. 808). Phelip duch de Bauera, Tirant, c. 60. Lo duch de Bavaria e altres, doc. a. 1459 (RLR, l, 333).
    Etim.:
del llatí Bavarĭa, nom de la dita regió.