DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAVOR (ant. babor). f.
|| 1. Vapor d'un cos en fermentació o en ebullició (Cat., Bal.); cast. vaho, vapor. Si'l foc, Sènyer, altereja l'aigua freda e la escalfa e la fa pujar amunt en babor, Llull Cont. 105, 19. Per lo pauès o porta qui tanca la babor de la caldera del dit bany, doc. a. 1448 (Arx. Gral. R. Val.). Despedint bavor de mort, Oller Rur. Urb. 117. «No entris al celler, que hi ha molta bavor» (Valls).
|| 2. Baf calent, xafogor (Barc., Tarr.); cast. vaho. Y al ayre sèch el trespol | sa bavor ardenta exhala, Oliver Obres, i, 145.
    Fon.: bəβó (or.); bəvó (mall.); buvó (men.).
    Intens.: bavoreta, bavorassa, bavorota.
    Etim.: del llatí vapōre, mat. sign.