Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  beaces
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  BEACES f. pl.
Conjunt de dues bosses unides per damunt amb una corretja o llatra que es posa sobre l'esquena d'una bístia, de manera que pengi una bossa a cada costat de l'animal; cast. alforjas. Unes beaces ab son pany, doc. a. 1410 (Alós Inv. 26). Vnes beaces auforgueres, Inv. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Hunes beaces ab clau e pany e huna quadena, doc. segle XV (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Unes beaces de cuhir negre grans, Inv. Torre den Barra 1430 (Aguiló Dicc.). Duya dins sa beassa un pané tapat, Ignor. 26. Ja veuràs una coca dins ses bayasses [sic] que t'hi he posada, Alcover Rond. ii, 132.
    Fon.:
bəásəs (Inca, Men.); bəјásəs (Manacor, Eiv.); bəǽsəs (Sineu); bəásəs, básəs (Men.).
    Var. form.
ant.: besaces (Vnes besaces de cuyr, doc. a. 1409, en l'arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
    Intens.:
—a) Aum.: beaçasses, beaçarres, beaçotes, beaçots.—b) Dim.: beacetes, beacetxes, beaçones, beaçons.
    Etim.:
del llatí bisaccia, ‘conjunt de dos sacs’.