DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBEAT, -ATA m. i f.: cast. beato, beata.
I. || 1. Feliç per la gràcia sobrenatural. D'entre vos ix may algú o per son mert o pel d'altruy, que puis sia beat? Febrer Inf. iv. Fructus de vida beata | e vera redemptió, Glosa Ave Maria.
|| 2. Que gaudeix de la glòria del cel segons declaració de l'Església. El beat il·luminat no podia viure enlloc com aquí, el «llibre de contemplacions», Rusiñol Illa 136.
|| 3. Qui manifesta fonda religiositat i freqüenta molt les cerimònies religioses. Especialment:
II. Beata. f.
|| 1. Dona que, sense pertànyer a un orde religiós, en practica certes regles enmig del món. Les unas son beguinas, altres beates, Sermó Bisbetó 45. Sentí'm de costa vna senyora | disposta... de stat beata, Coll. Dames 51.
|| 2. Dona que manifesta religiositat excessiva o fictícia. Na Rosa... havia acabat per ferse beata, Maura Aygof. 27. «Jo diria més cançons | al teu cor, Aina Maria, | que una beata en un dia | no diria oracions» (cançó pop. Mall.). «Sa beata Malandrina, | quan no té talent d'arròs, | per mortificar-li es cos | li maten una gallina» (cançó pop. Mall.). a) Beata falsa (Mall., Men.), o beata farinera (Barc., Val.), o beata farinosa (Gandesa), o beata a les fosques (Men.): dona que fingeix religiositat i per altra banda fa males obres. Faré la beata falsa. | Y aniré a rapá els altás, Penya Poes. 260.
|| 3. Vel de teixit clar que duien les dones per anar a missa; cast. beatilla. A rahó de sis solidos sis diners alna per obs de la beata de la dita Sra. Reyna, doc. a. 1437 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 4. Insecte dípter de la família dels tipúlids: Tipula pratensis (Mall.). Es un moscardí molt petit que vola silenciosament i xucla la sang de tota mena d'animals.
|| 5. Peix de la mar que és més conegut amb el nom de oblada (Val., segons Esteve Voc. peixos 153).
|| 6. fam., Moneda d'una pesseta.
Refr.
—Contra els beats hipòcrites hi ha tots aquests refranys: «Beata farinera, ara va endavant, ara endarrera» (Barc.); «Beata, si l'amor no em desbarata» (Barc., Val.); «Beata, si s'amor no ho desbarata» (Men.); «Si vols sebre lo que és una beata, xafa-li la sabata» (Val.); «Beata bruixa, amaga la cama i mostra la cuixa» (Cat., Val.); «Beato beato, i fa de les seves» (Men.).
Fon.: bəát (or., men.); beát (occ., val., mall.). Es freqüent en el llenguatge vulgar la forma masculina beato (castellanisme) en lloc per beat. A Mallorca es pronuncia vulgarment bəјáto.
Intens.:—a) Afectuosos: beatet, -eta; beató, -ona.—b) Despectius: beatot, -ota; beatarro, -arra; beatetxo, -etxa; beatutxo, -utxa; beatul lo, -ul·la.
Etim.: pres del llatí ecles. beātus, mat. sign. I, || || 1, 2.