DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BEATÍFIC, -ÍFICA adj.: cast. beatífico.
|| 1. Que dóna la felicitat (en l'orde sobrenatural).
|| 2. Ple de dolçor i serenitat. Somrigué per sota el nas amb un aire entre picardiós i beatífic, Ruyra Parada 41.
    Fon.: bəətífik (or.); beatífik (val.); beətífiс (mall.).
    Etim.: pres del llatí ecles. beatifĭcus, mat. sign.