Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  beatitud
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BEATITUD f.
|| 1. Felicitat suprema; cast. bienaventuranza. Los vns dixeren que beatitut estaua en delits del cors... Los altres digueren que beatitud del hom estaua en conèxer veritat, Genebreda Consol. 244. O senyora Princesa, tu sola ets la beatitut mia!, Tirant, c. 254. La divina essencia és nostra beatitut, Egidi Romá, ll. 1, pt. 1.a, c. 5.
|| 2. Cada una de les vuit fórmules en què el Bon Jesús féu consistir la felicitat, en el sermó de la muntanya; cast. bienaventuranza. En vostra mercè reluen e resplendeixen les huyt beatituts, Villena Vita Chr., c. 44.
|| 3. Títol honorífic que es dóna al Pa-pa.
|| 4. hiperb. Calma perfecta i inalterable; cast. beatitud. Volien fruir de l'òpera amb la beatitud de costum, Caselles Mult.112. El repòs i el silenci, plens de beatitud, Torres Poes. 112.
    Etim.:
pres del llatí beatitūdo, mat. sign.