Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bec
veure  2. bec
veure  beç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BEC m.: cast. pico.
I. || 1. Boca dels ocells, formada de dues peces còrnies i més o menys prolongades. Una volp demanà a l'àguila per que havia ales ni ploma ni bec ni ungles, Llull Blanq. 56. No exiran de la archa, tro que la coloma sia tornada ab lo ram vert en lo bech, Metge Somni iv. Cobrint ab les ales, ab lo bech vos piquen, Proc. Olives 1424. Ab son bech d'or y ploma de la llavor del cel, Atlàntida vi.
|| 2. met. Boca d'home (humorísticament). Ell no té sino bech, Lacavalleria Gazoph. Confabular bech a bech, o boca a boca, id.
II. Extrem d'una cosa, relativament prim, que sembla un bec d'ocell. Especialment:
|| 1. Cornaló d'una peça de roba. Tot munyint un bech del tovalló matxucat que duya a coll, Oller Rur. Urb. 83. Y dos bechs de corbatí que voleyan per l'espatlla, Collell Flor. 156.
|| 2. Broc d'un recipient, per on s'aboca el líquid que conté. «Bec de càntir», «bec d'alambí», «un bec de pitxer», etc.
|| 3. Extrem corbat de la fulla d'un podall (Olot, Rupit).
|| 4. Peça més anterior de la cameta de l'arada, que forma angle obtús i és allà on es col·loca l'anquer (Vilafr. del P.).
|| 5. Extremitat prima d'un llum, en la qual va posat el ble o per on surt la flama (Cat.). Los clars béchs de gas los hi escampaven estrambòticament llurs ombres, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 419). Penjat del forrellat, un llum de quatre bécs, Víct. Cat., Ombr. 28.
|| 6. Penya que es prolonga i s'avança horitzontalment més que el terreny circumdant (Cat., Mall.). Llur Cova o niu de voltors | es sota'l bech d'una roca, Verdaguer Fug. 37.
|| 7. Regueró més estret que la sèquia, per conduir l'aigua (Tremp).
|| 8. Bec de grua, o simplement bec: eina de picapedrer, espècie de martell que per una banda té rastell amb tall vertical i per l'altra té punta o rastell estret (Mall., Eiv.); cast. piqueta, zapapico.
|| 9. Bec de grua: pinces que usaven els antics cirurgians. Ab els dits, pinces o bec de grua trauria aquella part de os, MS. de cirurgià, segle XVI (ap. Aguiló Dicc.). Bec de lloro: conjunt de les ungles de l'àncora (Mall.).
III. zool.
|| 1. Bec creuat: ocell de la família dels fringíl·lids: Loxia curvirrostris (Cat.); cast. piquituerto.
|| 2. Bec d'alena: ocell de la família de les escolopàcides: Recurvirrostra avocetta L. (Cat.); cast. avoceta. V. alena.
|| 3. imatge  Bec de ferro (Cat.) o bec gros (Men.): ocell de la família dels fringíl·lids: Fringilla cocothraustes; cast. piñonero.
|| 4. imatge  Bec de serra: au aquàtica de l'orde de les palmípedes. N'hi ha diverses espècies: Mergus serrator L., Mergus merganser L., i Mergus albellus L.; aquesta darrera espècie es diu també bec de serra petit. V. àneda (|| || 4, 7, 8.).
|| 5. Bec d'espàtula: au aquàtica de l'orde de les palmípedes: Anas clypeata L. (Cat.); cast. pato real, paletón. V. àneda (|| 12).
|| 6. Bec groc: merla mascle (Llucmajor).
|| 7. imatge  Bec planer: au aquàtica de la família de les íbides: Platalea leucorodia L. (Cat.); cast. cuchareta.
|| 8. Bec vermell: au palmípeda, Fuligala rufina (Gir., Mall.); cast. ánade silbón. V. àneda || 25.
IV. bot. S'aplica a diverses plantes que fan el fruit llarguer i punxegut.
|| 1. Bec de cigonya: planta de la família de les geraniàcies: Erodium malacoides Willd. (Gir.); cast. filamaría. Es planta anual; el tronc se fa alt de 10 a 40 cm.; té les fulles ovades, festonades o superficialment lobades; les flors són petites, lilacines, en peduncles de tres a vuit flors. Floreix d'abril a juliol (cfr. Flora Cat. i, 371).
|| 2. Bec de cigonya o bec de grua: planta de la família de les geraniàcies: Erodium ciconium Willd. (Cat.); cast. pico de cigüeña, aguja de pastor. (V. agulla, III, || 11).
|| 3. Bec de cigonya o bec de grua: planta de la família de les geraniàcies: Erodium cicutarium L'Hérit. (Cat.); cast. aguja de vaquero, alfileres. (V. curripeus).
|| 4. Bec de cigonya o bec de grua: planta de la família de les geraniàcies: Geranium sanguineum L. (Cat.); cast. aguja sangrienta, pico de cigüeña (V. agulla, III, || 10).
|| 5. Bec de colom: planta de la família de les geraniàcies: Geranium columbinum L. (Cat.); cast. pico de paloma. Es planta anual; té les fulles orbiculars, palmatisectes; les flor són purpurines-lilacines, en peduncles de dues flors, molt més llargs que les fulles (cfr. Flora Cat. i, 365 i s.).
|| 6. Bec de moixó: herba que és bona per enciam (Ribera de la Seu).
|| 7. Bec de perdiu: bolet de la família dels agaricacis: Gomphidius viscosus (Segarra). Es eixut, de color de xocolata, comestible i no gaire gros.
|| 8. Becs reals: planta de la família de les crucíferes; Camelina silvestris (Cat.).
|| 9. Planta de l'espècie Orobanche latisquama (Eiv.).
V. Llin. existent a Barc., Gir., Igualada, L'Escala, Mollet, Rabós d'Empordà, Vall-llobrega, Vic, etc.
    Loc.
—a) Tenir mal bec: esser llenguerut, flastomador o difamador (Empordà).—b) Treure del bec: obligar algú a dir el que no voldria declarar (Cat., Val., Men.).—c) Portar a algú una cosa al bec: donar-l'hi ben explicada o preparada perquè l'entenga o la resolga sense esforç (Barc.).—d) Escurçar el bec a algú: acurçar-li la llengua, castigar-lo pel seu xerrar excessiu (Barc.).—e) Obrir massa el bec: badallar fort (Barc.).—f) Fer anar molt el bec: enraonar massa (Barc.).—g) Costar es bec de ses ungles: costar molt (Men.)—h) No donar el bec a tòrcer: no cedir. La Pepeta no donava'l bech a torcer, Oller Rur. Urb. 104.—i) Esser del bec groc o tenir el groc del bec o no haver-li caigut el groc del bec: esser molt innocent o mancat d'experiència (Barc.).—j) Fer p'es bec: guanyar just el necessari per viure (Men.).—l) Donar-se el bec: aplicar-se mútuament la punta del bec dos ocells, sobretot un colom i una coloma; fig., besar-se a la boca dos enamorats.
    Refr.
—a) «Les gallines ponen p'es bec»: ho diuen per significar que les gallines més ponedores són les que mengen més (Mall., Men.).—b) «Pertot tenen bec les oques»: significa que els defectes humans es troben a tot arreu (Empordà, Pla de Bages, Vallès, Barc.).—c) «Ocell de bec ample, menja poc i molt escampa» (Griera Tr. xi, 10).
    Fon.:
bék (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: becarro, becàs, becarràs, becarrot, becassarro, becot;—b) Dim.: bequet, bequetxo, bequeu, bequiu, becarró, becarronet, bequelló.
    Sinòn.:
—III. || 1: picapinyes, trencapinyes, trencapinyons;— || 2: alena;— || 3: durbec, turbec;— || 4: ànec anguiler;— || 5: ànec paleter, cuerot;— || 8: ànec gavatx, mut.—IV. || 1: forquilles, rellotges;— || 2: agulles;— || 3: curripeus, forquilles, rellotges;— || 4: agulles.
    Etim.:
del cèlt. beccus, mat. sign. I.

2. BEC m.
Dormideta curta i feta sense jeure (Men.); cast. cabezada.
    Etim.:
postverbal de becar.

BEÇ m.
Bedoll (Ross., Conflent, Empordà, Olot, Montseny); cast. abedul. XXV bigues de beç tallades al bosch del bach d'Ortell, Inv. Ribes a. 1404 (Aguiló Dicc.). La soca de l'alzina... i el faig verd... i el bes [sic], fulla de neu i tronc d'oliva, Sagarra Compte 197. Ombrius pins del Vernet..., beços de les fonts, Maurette Aiguat 27.
    Fon.:
bέs (pir-or., or.).
    Etim.:
del gàl·l. bĕttĭu, mat. sign.