DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBECAINA f.
|| 1. Inclinació ràpida del cap, feta involuntàriament per efecte de la son (Cat.); cast. cabezada. S'acompanyava les cadencioses bacaynes ab vocalisacions fatigoses, Vilanova Obres, iv, 93.
|| 2. Dormida curta, feta sense jeure (Cat., Val.); cast. cabezada. Se repantiga a sa poltrona de cuiro i... hala... hi fa petar una becaina, Ruyra Parada 41. El verdader Benet llavors, feia becaina, Bergue Fables 120. Las bacanyas [sic] en l'oficina, les tardes al cafè, Querol Her. 126.
Fon.: bəkáјnə (pir-or., or.); bekáјnɛ (Ll., Gandesa); bekáјna (Tortosa, Maestr., Val.); bəkáјɲə (Camp de Tarr.).
Intens.: becaineta, becainota.
Sinòn.: becada, xubec, rebec, guaitó.
Etim.: derivat de bec.