DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BECAR v.
|| 1. tr. Ferir amb el bec (Eivissa); cast. picotear.
|| 2. intr. Estar en contacte els extrems de dues coses (Bellpuig). Se fa precís que no bequin o qu'estiguin distanciats, Vicenç Serra (Catalana, x, 158).
|| 3. intr. Estar alt i amb certa inclinació sobre una cosa (Mall.). «Hi ha un penyal que beca damunt la mar».
|| 4. intr. Fer inclinacions de cap, ràpides i involuntàries, per efecte de la son (Cat., Val., Bal.); cast. cabecear. Ells s'adormiren,... lurs ajudants ventlos becar, massa tardar, los despertaren, Spill 15449. Les velles ja becan, | els nins fan badays, Penya Poes. 236.
|| 5. Dormir sense jeure (Cat., Val., Bal.); cast. dormitar. Canssà de becar en la caira, Guinot Capolls 89.
|| 6. Sofrir una distracció o equivocació (València, Mallorca); cast. estar en babia, colarse. Es mallorquins sabuts dormen o becan, Ignor. 62.
    Fon.: bəká (or., men., eiv.); beká (occ., mall.); bekáɾ (val.); beсá (Palma, Manacor).
    Etim.: derivat de bec.