DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BEFAR v. tr. o refl.
Fer befa, afrontar amb una irrisió. insolent; cast. befar. Per culpa teva'm befavan, Briz Cans. v, 18.
    Fon.: bəfá (pir-or., or., bal.); befá (occ.); befáɾ (val.); bafá (alg.).
    Etim.: derivat de l'arrel onomatopeica beff- (V. befa).