DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BEL·LICÓS, -OSA adj.
Afectat de combatre i ardit en el combat; cast. belicoso. Eren en nombre de dotze milia, tota bona gent e bellicosa, Boades Feyts 12. Aquells qui volen be regir lo regne deuen esser mes savis que bellicosos, Egidi Romà, ll. 2, pt. 2a, c. 18. Les fulles del llorerà eren llanses belicoses, Riber Sol ixent 72.
    Fon.: bəlikós (or., bal.); belikós (occ., val.). La pronúncia amb l·l doble és la literària.
    Etim.: pres del llatí bellĭcōsus, mat. sign.