DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BELLESA (ant. i val. bellea). f.
|| 1. Qualitat de bell; cast. belleza. Crossa, aneyl e mitra no han aytanta de bellesa con han pietat, caritat e castedat, Llull Gentil 388. Per la beylea [sic] dels arbres, Llull Gentil 5. D'aquesta proporció devallen les bellees sajús, Llull Arbre Sc. i, 67. Bellea de figura es lo primer plaer que ha hom de l'altra, Jahuda Dits 22. Tres coses son menyspresades en lo mon: balea [sic] de auol fembra, fforsa de bastaix e conseyll de hom pobre, Libre de tres 168.
|| 2. Cosa bella; cast. belleza. Entre les quals belleses hi hauie-dues perxes grans, Paris e Viana 10. L'escot de sa camisa s'aná badant... fins á posar de manifest sas abscondidas bellesas, Pons Auca 73. Quina bellea de crios!, Pascual Tirado (BSCC, i, 173).
|| 3. Multitud, nombre abundant (Cullera). «Vingué una bellea d'hòmens» (Cullera).
    Fon.: bəʎέzə (pir-or., or., Maó); beʎézɛ (Ll.); beʎéza (Tortosa, Maestr.); beʎə́zə (Mallorca); bəʎə́zə (Ciutadella, Eiv.); beʎéa (Cast., Val.).
    Var. ort. ant.: belea, balea, beylea.
    Etim.: del llatí vg. *bellĭtía, mat. sign. || 1.