Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  benaventurat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BENAVENTURAT, -ADA m. i f.
|| 1. Que gaudeix de gran felicitat; cast. dichoso, venturoso. Dehia que era una de les pus benaventurades fembres del mon, Metge Somni iv. Vixqua lo benauenturat caualler Tirant, Tirant 321. Especialment: a) Que gaudeix de la summa felicitat sobrenatural; cast. bienaventurado. Laltar de benaventurada Sancta Maria del Puig, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66). Lo benaventurat mosenyer senct Joan, Muntaner Cròn. c. 234. Deu no es benaventurat per alguns bens exteriors, Egidi Romà, ll. 1, pt. 1.a, c. 2.—b) Que gaudeix de la gràcia divína. Volria esser en lorde on los benaventurats religiosos son e fan penitencia, Llull Blanq. 4.
|| 2. Que dóna gran felicitat; cast. venturoso. Se recollí... per fer son benaventurat passatge, Ardits, i, 22 (a. 1391). A tota persona... qui venir volrra a la benaventurada fira dela vila d'Agualada, doc. a. 1394 (arx. mun. d'Igualada). Rey prudentissim joue, qui ha viscut en benauenturada vida, Tirant, c. 10. a) Propi de la beatitud del cel; cast. bienaventurado. S'hi esqueia en benaventurat èxtasi, Pons Com an. 172.
|| 3. Excessivament innocent o curt d'enteniment; cast. bendito.
    Fon.:
benəβəntuɾát (or.); benaventuɾát (val.); benəvəntuɾát (bal.).
    Etim.:
derivat de benaventura.