DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BENEFACTOR o BENFACTOR (ant. benfaytor), -ORA m. i f.
Que fa bé o afavoreix; cast. bienhechor. Senyer ver Deus qui sots ordonador e factor e benfactor de totes les coses, Llull Cont. 133. Tots los benfaytors de la dita confraria, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli). Perseguirà lo Benfactor e Redemptor seu, Villena Vita Chr., c. 78. Altres devots y benefactors de la dita confraria, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 348). En aquelles clarianes de benefactora llum, Pons Com an., 102.
    Etim.: pres del llatí bĕnefactōre, mat. sign.