Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure benefactor
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

BENEFACTOR o BENFACTOR (ant. benfaytor), -ORA m. i f.
Que fa bť o afavoreix; cast. bienhechor. Senyer ver Deus qui sots ordonador e factor e benfactor de totes les coses, Llull Cont. 133. Tots los benfaytors de la dita confraria, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli). Perseguirŗ lo Benfactor e Redemptor seu, Villena Vita Chr., c. 78. Altres devots y benefactors de la dita confraria, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 348). En aquelles clarianes de benefactora llum, Pons Com an., 102.
††††Etim.:
pres del llatŪ bĕnefactōre, mat. sign.