Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  benefici
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BENEFICI m.: cast. beneficio.
I. Acte o efecte de fer bé. E que per aytal benefici sien gairdonatz, doc. a. 1181 (Miret Templers 540). E la gracia el benefici qui es en les creatures ador e contemple lo vostre poder maravellós, Llull Cont. 322, 3. A regonèxer nos convé lo benifici que havem rebut, Llull Blanq. 5. Has rebuts molts beneficis y honor, Metge Somni ii. Les súes oracions y beneficis no eren vans, Pierres Prov. 77. Un experiment pervengut per binifici [sic] de natura, doc. a. 1488 (BSAL, ix, 285).
II. Profit, utilitat que es dóna a qualcú. Especialment:
|| 1. a) Càrrec eclesiàstic retribuït amb renda pròpia. Per ço que a mi prouehescha de alcun benefici son obedient a tot son manament, Llull Félix, pt. 1.a, c. 7. Fiu symonia que per haver tal benefici prometi diners, Sermo septem art.—b) Càrrec civil retribuït. Dels quals [mercaders] foren inibits que no haguessen officis ne beneficis en la ciutat, Ardits, i, 328 (a. 1435). No tenir ofici ni benefici: no tenir una professió o manera fixa de guanyar-se la vida. Aquexa colla de gent sensa ofici ni benefici, Vilanova Obres, xi, 177.
|| 2. Suma en què els guanys excedeixen les despeses d'una empresa o negoci. Hey podreu fé un bon negoci, que vos dará es trenta per cent de benefici, Roq. 11.
|| 3. Producte d'una funció teatral o d'un altre espectacle, que es dedica a certa persona o col·lectivitat. a) Funció teatral el producte de la qual es dedica a determinada persona o entitat. Els obsequis del públic, en les nits de benefici d'ella, Pons Com an. 126.
|| 4. Dret favorable a algú. a) Benefici d'inventari: privilegi dels hereus de no pagar més deutes de l'heretador que els que permeti l'herència. Les quals [joies] foren per certs diners empenyorades ab benefici d'inventari per lo egregi compte d'Ampuries, doc. any 1404 (Anuari IEC, v, 562).
|| 5. ant. Benefici de ventre: deposició de l'excrement. E sobre tot cascu sia solicit procurarse degudes hores benefici de ventre, Alcanyís Reg. pest. 18.
    Fon.:
bənəfísi (or., bal.); benefísi (occ., val.); benəfísi, benifísi (men.).
    Etim.:
pres del llatí bĕnĕfĭcĭum, mat. sign.