Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  beneir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BENEIR (ant. benesir). v. tr.: cast. bendecir.
I. Dir paraules expressadores del desig de felicitat per a algú. Especialment:
|| 1. Expressar desig de benaurança a favor de qualcú per reconeixement de sos beneficis. No'm reprenats de ço on me devets beneir, Llull Blanq. 5. Adoraua e benesia e regraciaua lo gentil son senyor, Llull Gentil 298. E tots quants eren, axí hòmens com dones, benehien a Tirant, Tirant, c. 319. Va beneir l'hora en que hi consentí, Pons Llar 10. a) per extensió, aplicat a Déu: Proclamar-lo autor de tot bé. Adorte, Senyer, beneesch lo teu nom e deman-te perdo, Llull Gentil 59. Lloaven e beneyen Deus, Muntaner Cròn. 110. Beneexquen-vos, Senyor, tots los angels e sancts vostres, Villena Vita Chr., c. 202.
|| 2. Invocar solemnement la protecció divina sobre algú (generalment inferior o súbdit). Prenent l'infanta... e besant aquella, beney-la e feu-li lo senyal de la creu, Valter Gris. 8 v.oMas tu, pare e senyor, beneex a mi, Eximplis, i, 258.
|| 3. Invocar amb certes paraules o cerimònies la protecció de Déu sobre persones o coses, i més especialment conferir una gràcia especial per la consagració. O si, sehent, beneheixs la taula, Eximenis Conf. 23. Un cohern de beneyr l'aygua, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Des que'ns arraren sens beneyr, Spill 4317. Davant sa porta beneeixen es foc-nou, Alcover Cont. 201. Per tot arreu de Catalunya beneeixen als animals, Serra Calend. folkl. 93.
II. Atorgar Déu la seva protecció a persones o coses, donant-los felicitat o eficàcia. Deu beneyrà los vostres intents, Lacavalleria Gazoph. Que el cel te beneesca, llavor que'n sortiràs, Atlàntida ii. Que Déu te beneixca, Llorente Versos 48. l la semença va beneir el cel, Alcover Poem. Bíbl. 42.
III. fig.
|| 1. Mullar algú que no s'ho espera o no ho vol (Mall., Men.). «A coberta no hi havia | negú que hi pogués estar, | perque l'aigo de la mar | pertot arreu beneïa» (glosada mall.).
|| 2. Enganyar (Men.). «¿Això t'han dit? Sí que t'han ben beneït!» (Ciutadella).
|| 3. Enllestir aviat (Men.). «Veuràs que prest ho tindré beneït» (ib.).
|| 4. Robar, «Los pagesos me van beneir totes les figues del tros» (Valls).
    Loc.

Dat i beneït: fet i fet, al cap i a la fi (Barc.). Com que, dat i beneït, llevat del bonatxó d'en Pepe!..., Pons Com an. 28.
    Refr.
—a) «Qui no pot beneir, no pot maleir» (Manresa).—b) «Sa llengo beneeix i sa llengo maleeix» (Men.).—c) «Déu vos beneesca, del cap fins a la ventresca»: ho diuen a algú per expressar-li el desig que cobri enteniment (Barc.).
    Fon.:
bənəí (pir-or., or., bal.); beneí (occ.); beneíɾ (val.).
    Etim.:
del llatí ecles. bĕnĕdīcĕre, mat. sign.