BENEITEJAR v. intr. Fer beneitures; cast. bobear, tontear. Una cosa es riure i l'altra beneitejar, Ruyra Pinya, ii, 30. Fon.: bənəјtəʒá (pir-or., or.); beneјteʒá (occ.); bənəјtəʤá (mall., men.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.