BENEITERIA f.: cast. tontería. || 1. Qualitat de beneit. Beneiteria ditxosa, Verdaguer Flors 78. || 2. Acció o dita pròpia de beneits. No varen destorbar ab cap beneyteria los bons resultats del tractament facultatiu, Genís Jul. 132. Fon.: bənəјtəɾíə (or., bal.); beneјteɾía (val.).