DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBENESTANT adj.
|| 1. Que està bé de recursos econòmics, que té prou per viure (Vilafr. del P., Men.); cast. acomodado. De lur treball e negociació romanien... richs e benstants, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 234). En menjava tal ó cual ben-estant, Benejam Ciut. 111.
|| 2. Que fa estar bé, en estat plaent; cast. placentero. Poden allargassarse en la peresa benestant, com si fossin rics, Carner Bonh. 157.
Fon.: benəstán (Vilafr. del P.); benəstánt (Menorca).
Etim.: compost de ben i estant.