DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BENEVOLÈNCIA (amb ses var. ant.: benevolença, benivolència, benivolença, benvolència, benvolença). f.
Inclinació favorable de la voluntat vers una persona; cast. benevolencia. Per aver vostra benivolencia et familiaritat, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 752). Si donchs no u fa ab benivolença, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 414). Ab ta benvolença procehiré, Metge Somni iv. Ab reverentia e benevolença d'aquells, id. ibid. Eximplis de benvolensa e fe coniugal, Valter Gris. 10. Mas encercha captar benivolensa de les dones, Fiameta 42. Sol vençut de vostra beneuolença, Tirant 372. Per captar la tua benivolencia, Isop Faules 18. Ab la benvolencia de tothom, Lacavalleria Gazoph. Amic ple de majestuosa benevolença, Massó Croq. 127. Qui aconseguí bona esposa, aconseguí el bé i la benevolència de Déu, Espriu Esther 27.
    Fon.: bənəβulέnsiə (Barc.); beneβolέ̞nsia (Val.); benəvolέ̞nsi (mall.).
    Etim.: del llatí bĕnevŏlentĭa, mat. sign.