DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BENIGNITAT f.
Qualitat de benigne; cast. benignidad. Gran pietat e gran benignitat fo ajustar la vostra natura divina infinida ab natura humana finida, Llull Cont. 319, 21. Accepta aquell ab molta benignitat, Tirant, c. 11. La divina benignitat que ve de les estrelles, Alcover Poem. Bibl. 25. a) La vostra benignitat: tractament de respecte usat antigament. Suplich les vostres benignitats, gentils homens e dones, Flos medic. 194.
    Fon.: bəniŋnitát (Barc.); beniŋnitát (Val.); bəninniðat (bal.).
    Etim.: pres del llatí benĭgnitāte, mat. sign.