Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  berena
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BERENA f.
|| 1. Menjadeta que es fa a la tarda, entre el dinar i el sopar (Cat., Val., Mall.); cast. merienda. II sous Il diners a berena, doc. a. 1265 (Soldevila PG, iii, 455). Al dinar e a la barena james perdonen, Sermó Bisb. 42. Donchs, no li bequeu sobre la berena, Proc. Olives 373. Los formatjes que se acostumen de vendre en lo estiu per les berenas en lloch de companatje, Agustí Secr. 151.
|| 2. Menjar que es porta en anar de camí o a treballar a fora casa (Cat., Val., Mall.). Nuyl hom... gos donar a negun faener, ne faenera, berena, saul fuster e picapedrer, tapiador e laurador, doc. a. 1319 (BABL, xii, 292). Duen la berena penjada al bastó, Verdaguer Exc. 44.
|| 3. Menjada festosa feta per la tarda en el camp (Calasseit, Artà); cast. merienda.
|| 4. Panet rodonell d'una lliura i mitja a dues, que els pastors se'n duen quan han de passar el dia en el camp (Lledó, Llanars, La Jonquera). Portava sota del bras la desqueta ambe l'oferta d'una brena y d'un flacó de vi, Casaponce Contes 122.
    Cult. pop.
—La berena (pronunciat brena a certes regions) sol esser de menjar sec, sense guisar, com és ara farciments de porc, fruita, xocolata, etc. Hi ha berenes tradicionals de certa solemnitat, com la que donen als batedors i collidores d'olives el dia que acaben la collida, i que sol consistir en arròs amb bacallà i allioli (Alt Empordà, Garrotxa); a Vallcebollera (Cerdanya) el dia de St. Bernabé donen berena als qui són anats a l'Ofici, i consisteix en pa i formatge i un vas d'aigua. Les berenes col·lectives familiars en el camp són tradicionals en certes diades, principalment el dilluns de Pasqua (Calasseit, Mall.).
    Refr.
—a) «Per Sant Miquel, la berena puja al cel» (Barc.); «Sant Miquel se'n puja la brena al cel; Sant Macià la torna baixar» (Maestrat): ho diuen perquè per Sant Miquel (29 de Setembre) ja comencen a esser llargues les vetlades, i la gent no berena, perquè sopa més dejorn; i per Sant Macià (24 de Febrer) el dia s'allarga i la gent torna fer berena perquè sopa més tard.—b) «La manta i la berena al dòs, no et donen nòs»: significa que no ens hem de sentir molestats de coses que puguen esser-nos útils (Val.).
    Fon.:
beɾéna (Calasseit, Tortosa, Castelló, València, Xàtiva, Alacant); bəɾénə (Mall.); baɾéna (Alg.); bɾénɛ (Puigcerdà); bɾénə (Vallespir, Empordà, Barc.); bɾéna (Ribagorça, Rib. de Cardós, Maestrat).
    Intens.:
bereneta, berenassa.
    Etim.:
del llatí mĕrĕnda, mat. sign. || 1.